Ja he passat la segona etapa de l'estiu. Ara començo la tercera i més anàrquica. Desconec encara com anirà i per on transcorrerà.
M'he acabat de llegir "El manuscrit de Virgili", de Miquel Pairolí (Editorial La Magrana. 2004). Senzillament excepcional. És d'aquestes novel·les meravelloses, d'una escriptura exquisita, i amb molt de contingut. M'he emocionat. Tracta temes intemporals, clàssics, l'amor, la mort, la creació literària, les relacions de parella -en moltes de les seves vessants-.
Quan el vaig acabar, ahir, només tenia arbres al meu davant. Vaig tancar el llibre, el vaig palpar suaument i em vaig quedar immòbil, observant la natura, amb una sensació de tranquilitat total, com si hagués omplert un buit que tenia dins amb un tresor difícil de calcular en valor.
Bé, canviant de registre, em va agradar molt i punt!
Memorabilia, Mamorandum, Memoraculum, Memento, El manuscrit de Virgili, Berta Canonici, Amanda, Reinald, Doctor Bloch, S'Alambor, París, Crisant, Jacques, Moura, 21 de setembre, Denise, Sicília, Avenue Constance, laberints, amor sense sexe, sexe sense amor, detalls molts detalls, i vida, sobretot vida!
No l'he pogut subratllar aquest llibre, no era meu. Potser algun dia l'adquiriré, perque una segona lectura és d'obligat compliment per a la meva salut mental.
Una frase que, sense ser significativa del total de l'obra, m'ha agradat, perque hi combrego: "Una d'aquelles amistats amb qui es pot compartir el silenci".
(per més informació, segueix)
M'he acabat de llegir "El manuscrit de Virgili", de Miquel Pairolí (Editorial La Magrana. 2004). Senzillament excepcional. És d'aquestes novel·les meravelloses, d'una escriptura exquisita, i amb molt de contingut. M'he emocionat. Tracta temes intemporals, clàssics, l'amor, la mort, la creació literària, les relacions de parella -en moltes de les seves vessants-.
Quan el vaig acabar, ahir, només tenia arbres al meu davant. Vaig tancar el llibre, el vaig palpar suaument i em vaig quedar immòbil, observant la natura, amb una sensació de tranquilitat total, com si hagués omplert un buit que tenia dins amb un tresor difícil de calcular en valor.
Bé, canviant de registre, em va agradar molt i punt!
Memorabilia, Mamorandum, Memoraculum, Memento, El manuscrit de Virgili, Berta Canonici, Amanda, Reinald, Doctor Bloch, S'Alambor, París, Crisant, Jacques, Moura, 21 de setembre, Denise, Sicília, Avenue Constance, laberints, amor sense sexe, sexe sense amor, detalls molts detalls, i vida, sobretot vida!
No l'he pogut subratllar aquest llibre, no era meu. Potser algun dia l'adquiriré, perque una segona lectura és d'obligat compliment per a la meva salut mental.
Una frase que, sense ser significativa del total de l'obra, m'ha agradat, perque hi combrego: "Una d'aquelles amistats amb qui es pot compartir el silenci".
(per més informació, segueix)
La contraportada diu:
"Juliol de 1929. L'escriptor Reinald Virgili, autor d'una novel.la d'avantguarda, publicada i rebuda amb elogis, assisteix a una festa social en una mansió vora el mar, a la costa catalana. La casa és propietat de Berta Canonici, una dona rica, jueva, d'uns 50 anys, que pertany al món de les finances internacionals i que resideix habitualment a París.
Uns dies després, Canonici fa a Virgili una oferta singular, estranya i atractiva, que estableix entre els dos personatges una relació secreta. A partir d'aquesta situació, es desenvolupa una novel.la que tracta de dues qüestions intemporals i universals, l'amor i la creació literària, en un argument que s'inicia a la Belle epoque, i que arriba fins a l'actualitat."
"Juliol de 1929. L'escriptor Reinald Virgili, autor d'una novel.la d'avantguarda, publicada i rebuda amb elogis, assisteix a una festa social en una mansió vora el mar, a la costa catalana. La casa és propietat de Berta Canonici, una dona rica, jueva, d'uns 50 anys, que pertany al món de les finances internacionals i que resideix habitualment a París.
Uns dies després, Canonici fa a Virgili una oferta singular, estranya i atractiva, que estableix entre els dos personatges una relació secreta. A partir d'aquesta situació, es desenvolupa una novel.la que tracta de dues qüestions intemporals i universals, l'amor i la creació literària, en un argument que s'inicia a la Belle epoque, i que arriba fins a l'actualitat."
Carai! Espero que us agradi "El manuscrit de Virgili". Jo el vaig disfrutar molt, i el tornaré a llegir. M'agradarà molt saber-ne la vostra opinió. Aquí l'estaré esperant...
Salut i llibertat!
Marcús
:)
Salut i llibertat!
Marcús
L'he llegit fins al final, però no comparteixo el mateix entusiasme que tu. El nucli m'ha semblat una bona idea, però amb un desenvolupament irregular que cap al final va a la baixa. El final deu ser que no l'he entès.
Afortunadament n'hi ha per tots els gustos.
Vaig llegir el llibre em sembla que ja fa més d'un any i puc dir que encara em dura el bon record. És una injustícia que aquest llibre no hagi sigut un supervendes perquè s'ho mereix tant com els soldats de salamina, les ombres del vent o les pells fredes.
Carles Ribera