MARCÚS
(@marcroca)
Independentistes vs unionistes segons el diari que es llegeix
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
p.post-metadata, li.post-metadata, div.post-metadata
{mso-style-name:post-metadata;
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Ahir
es va presentar l’estudi
“Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)” on
s’analitza en profunditat 21 enquestes fetes públiques en aquest període, per
acabar donant les conclusions per sectors i variables. L’Alma mater de l’estudi és en Marc Belzunces, amb el suport del
CES.
Com
bé “diuen”: “Cada loco con su tema”.
Jo em vull centrar en una d’aquestes variables: els diaris que llegeixen els independentistes i els que llegeixen els
unionistes (o dependistes).
El
dossier de presentació de l’estudi diu el següent: “Premsa escrita”:
“Els resultats corresponen al subconjunt de la població que
declara llegir premsa escrita (paper). En aquest subconjunt hi ha una relació
clara entre la freqüència de lectura i el suport/oposició a la independència.
Com més freqüentment és llegeix premsa més a favor s’està de la independència,
mentre que l’oposició màxima es dóna entre els que llegeixen premsa molt poc o
pràcticament mai.
Tanmateix, a totes les franges de lectura l’oposició guanya. Per
diaris, als diaris en català (Avui, El
Periódico i El Punt) hi ha una majoria absoluta de lectors
independentistes. Cal destacar el gran suport a l’Avui (74%), i que a El
Periódico en català el suport està creixent en els darrers anys (no mostrat
en aquests resultats preliminars).
El diaris en espanyol (esportius,
La Vanguardia,
El Periódico i El País) presenten una majoria absoluta d’opositors.
Els diaris amb una proporció variable d’espanyol i català (els gratuïts) l’oposició és
majoritària, però no supera el 50%.
Els lectors d’El Periódico
en espanyol són els que presenten una major oposició a la independència de
Catalunya. Tenint en compte que presenta idèntic contingut al d’El Periódico en català (on hi ha una
clara majoria independentista en creixement), ens indicaria que la llengua
predomina sobre la línia editorial del mitjà en la qüestió del suport/oposició
a la independència.
Caldrà esperar, però, a una anàlisi estadística més profunda per a
establir els factors determinants, la seva interrelació i grau d’influència.”
En aquest requadre es pot veure més
gràficament en percentatges:
|
Mitjana |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Independència |
|||
|
|
D’acord |
En |
Li |
NS-NC |
|
El |
35,3 |
50,5 |
11,6 |
2,5 |
|
El |
55,8 |
32,8 |
9,4 |
2,0 |
|
El |
21,2 |
61,4 |
15,5 |
1,9 |
|
Diaris |
32,8 |
47,8 |
17,3 |
2,2 |
|
La |
32,6 |
53,4 |
11,3 |
2,7 |
|
El |
27,0 |
53,4 |
16,0 |
3,7 |
|
Un |
32,2 |
51,3 |
13,9 |
2,7 |
|
El |
54,3 |
29,7 |
12,8 |
3,2 |
|
Avui |
73,8 |
17,4 |
6,7 |
2,2 |
|
El |
18,8 |
71,2 |
8,6 |
1,3 |
|
ABC |
17,2 |
72,8 |
8,6 |
1,4 |
|
Comarcals/Provincials |
44,4 |
40,7 |
11,4 |
3,6 |
Com
a complement a aquesta informació, reprodueixo una apunt que vaig penjar fa
temps, titulat “Perfil
mediàtic dels electors dels partits parlamentaris”.
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) va presentar el setembre passat un
estudi efectuat durant l’any 2006 -en base a quatre enquestes- titulat “El
perfil mediàtic dels electors dels partits parlamentaris, 2006” (pdf).
L’objectiu principal de l’estudi és “conèixer
a través de quins mitjans s’informen de política els ciutadans de Catalunya”.
Cal situar els resultats en el context temporal corresponent, ja que, per
exemple, l’AVUI feia poc
que s’havia renovat de dalt a baix i encara no disposava del web
nou. Així mateix, no és sobrer esmentar que la premsa digital catalana
tot just està començant a donar bons resultats.
Aquest estudi cerca
resposta als hàbits de consum mediàtic dins la televisió, la ràdio i la premsa
escrita i s’ha basat en format de resposta única -a diferència de l’estudi del
2005, que permetia la multi-resposta-. Per tant, a tall d’exemple, a la
pregunta “quin diari t’agrada més?”
només es permetria una resposta, fet que complica les comparacions amb l’estudi
del 2005, per la qual cosa s’han de fer amb molta cautela.
Primerament, em centraré en els resultats
relacionats amb la premsa per, posteriorment, i d’una forma més succinta,
passar a la ràdio, la televisió i d’altres mitjans.
Respecte a la gent que acostuma a
informar-se de temes polítics a través de la premsa escrita, un 18,5% dels
enquestats ho fa a través de La
Vanguardia (2005: 24,1%), un 20,9% a través de les dues
edicions de El Periódico (2005: 26,7%) i un 6% ho fa a través de l’AVUI i El
Punt (percentatge que s’incrementa fins a l’11,7% si li sumem la premsa
comarcal). Si bé, aquesta darrera classificació no és molt científica, serveix
per veure fins a quin punt els dos grans mitjans elaborats al Principat amb una
visió castellanocèntrica predominen a l’hora d’informar sobre política. En quan
a les comparatives respecte al 2005, com ja he dit, no podem oblidar que
l’enquesta anterior permetia la multi-resposta, per la qual cosa no es pot
desxifrar fàcilment una tendència clara.
El cas de El Periódico
Podem trobar diferències substancials entre
els lectors de El Periódico de l’edició en català i de l’edició en castellà
-tot i que, evidentment, consumeixen la mateixa informació-. Per exemple,
l’interès per la política i el nivell d’informació política, en l’edició en
català està per sobre la mitjana i en l’edició en castellà per sota. El mateix
passa quan es pregunta pel sentiment de pertinença. Si mirem el lloc de
naixement dels seus lectors, en l’edició en català un 86,7% són nascuts a
Catalunya, mentre que en l’edició en castellà el percentatge disminueix fins al
59%. Encara més diferència hi ha a l’observar el lloc de naixement dels pares
dels lectors del diari de Grupo Zeta:
Mentre en l’edició en català en un 55% dels casos els dos progenitors han
nascut a Catalunya, en l’edició en castellà aquesta xifra cau fins un 13%.
El lector en català d’El Periódico té un
índex de confiança amb els polítics per sobre de la mitjana, mentre que el
lector en castellà està per sota. A la pregunta sobre el nivell de satisfacció
amb la política, el lector en català està un pèl per sobre de la mitjana,
mentre que el lector en castellà està bastant per sota de la mitjana.
També podem afirmar que el lector en català
d’El Periódico es defineix com a força més d’esquerres que el de l’edició en
castellà. D’igual forma, respecte al sentiment de pertinença, se sent molt més
català el lector en català (3,9 sobre 5) que el lector en castellà (2,98 sobre
5).
De la gent que acostuma a informar-se de
temes polítics a través de El Periódico (un 20,9% del total d’enquestats),
tenim que un 11,8% corresponen a l’edició en català i un 9,1% en castellà.
On s’informen els electors per
tendències polítiques?
Quan es pregunta pels diaris més llegits en
relació a l’opció política, trobem que la gent propera al PPC i CIU tenen
predilecció per La vanguardia i, en segon lloc, per El Periódico. La gent
d’ERC, el PSC i l’abstenció canvien l’ordre, posant El Periódico com a més
llegit, per davant de La
Vanguardia. La gent d’ICV després de El Periódico, trien en
número de lectors a El País. I, podria semblar curiós, però no ho és pas: els
electors de Ciutadans-Partit de la Ciutadania -a priori progressistes (sic!)-
llegeixen en primer lloc La
Vanguardia i en segon lloc El Mundo.
Si diferenciem les dues edicions de El
Periódico, trobem que a CIU, ERC i ICV, quan parlem d’aquest diari, predomina
l’edició catalana, mentre que en el PSC predomina la castellana.
Per sexes
Observant els lectors de premsa per sexes, tenim
com a norma general un predomini dels homes sobre les dones, amb l’excepció
d’El Punt, on un 53,5% dels seus lectors són dones (el mateix succeeix amb els
gratuïts i els comarcals).
Per edats
Per edats, podem destacar el cas de l’AVUI,
on un percentatge altíssim de lectors (38%) tenen més de 65 anys. Per contra,
els gratuïts i El Punt, amb un 39% i un 36% respectivament, tenen uns lectors
molt joves, d’entre 18 i 34 anys. La resta es troba amb dades intermitges, on
podem destacar que La
Vanguardia té força lectors joves, El País molts lectors de
mitjana edat i El Periódico segueix una tendència similar al diari del Grupo Prisa, però amb un petit avantatge
de gent jove en l’edició en català per sobre la castellana. Per tant, l’AVUI,
tot i les millores
aparegudes l’octubre de 2005 té un seriós problema en l’edat dels seus
lectors.
Altres mitjans d’informació
Com era d’esperar, la informació política
dels catalans prové, en primer lloc de la
TV, seguida de la premsa escrita i, finalment, la ràdio. No
obstant, un 33,7% dels enquestats responen que ho fan “a través d’amics, coneguts o familiars”,
fet que dóna rellevància al poder que té la paraula, el contacte, la tertúlia
política dins del teu propi àmbit d’actuació vital. I, no menys important és la
resposta d’un 14,9% que diuen informar-se a través d’Internet (a les
especificacions de l’estudi ens informen que “els mitjans de comunicació que, tot i ser inclosos en la presentació de
les dades, tenen un nombre reduït de casos (sic!) no són analitzats en profunditat”)
[NOTA: En
els estudis del 2007 ja s’estan tenint en compte els mitjans digitals, fins i
tot els blocs, com recordava fa un temps en Josep Sort]. Malauradament no
podem veure la tendència respecte el
mateix estudi efectuat el 2005. En l’estudi anterior no es va preveure
aquesta pregunta. L’estudi analitza, bàsicament, els tres mitjans d’informació
tradicionals, però -i això és bo- comença a obrir tímidament la porta a noves
formes de consum informatiu.
A través de la TV, els catalans ens informem
sobre política amb un destacat avantatge a través de TV3 (46,3%
dels enquestats), seguit a molta distància per Antena 3 (11%), TVE1 (10,6%) i
Tele 5 (10%). Considerant que la resta d’informació televisiva en català està a
anys llum, si sumem els tres canals espanyols la diferència no és tant elevada
com sembla. Fa falta un canal de TV que faci el paper que fa RAC1 a la ràdio. Si l’emissora radiofònica del Grupo Godó està funcionant qualitativament
i quantitativa, no podem dir el mateix de la seva germana televisiva, 8TV.
Pel què fa a la ràdio, tenint en
compte que hi ha moltes més emissores que en TV, Catalunya Ràdio està al capdavant
(14,6%), seguida de la SER
(8,7%) i RAC1 (4,2%). Respecte el 2005, les dues primeres han disminuït unes
poques dècimes, però és molt destacable l’augment de RAC1 (2005: 3%, per
darrera d’Onda Cero i la Cope).
Conclusions
Mentre en ràdio anem tirant i en TV tenim
un canal informatiu català fort, en premsa escrita hi ha molta feina a fer. És
cert que tenim una bona pluralitat de mitjans de premsa escrita, cosa que és
d’agrair, però no és menys cert que els dos principals mitjans -tot i
elaborar-se al Principat- tenen una visió castellana de la informació, i el què
ens cal són uns mitjans, no només escrits en català, sino també pensats en
català i amb visió europea i universal de la informació.
Les distribució de dades de les dues
edicions de El Periódico ens poden permetre tenir una visió optimista del futur
proper, però no es pot abaixar la guàrdia i cal seguir millorant en els mitjans
de comunicació, per tal de crear un Espai
Català de Comunicació fort i creïble. Si ens comparem amb
altres nacions sense Estat, podem estar contents, però cal seguir treballant.
Dues coses per acabar: Una eina, Internet,
ens pot ajudar a ser més optimistes encara. Caldrà estudiar-ne l’evolució. I,
la segona, dirigida als catalans que volen ajudar a mantenir una visió catalana
del món (i, no només de l’Estat espanyol) i en català: “Llegiu La Vanguardia i El
Periódico, perfecte (jo també ho faig), PERÒ NO ELS COMPREU!”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Rovira i Virgili parlant dels mitjans de comunicació, en aquella època premsa escrita, digue una frase que confirma aquesta enquesta: La premsa que digui el que vulgui, però que ho digui en català. Volia dir, que una premsa escrita en castellà, per molt catalanista que hi sigui, castellanitza i una premsa escrita en català, per molt castellanista que hi sigui catalanitza. La Vanguardia, que molt possiblement es el diari que llegeixen mès catalans, castellanitza. El Periodico, quans no haurà catalanitzat des de que es fa en català?