Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Es tracta d’una plataforma creada amb gran sentit polític per una munió de grups procedents de l’MC-Moviment Comunista, sectors esquerrans del Partit Comunista d’Espanya ja escindits, grups independentistes minoritaris i força gent independent. Compten, però, vet aquí el trumfo, amb el recolzament actiu d’Arnaldo Otegui i Rafa Diez Usabiaga, antic líder del sindicat LAB, en un intent de prendre aire i respirar per poder fer política per part dels sectors més lúcids de l’esquerra abertzale –caldrà veure com es prendran sectors de les bases batasuneres la sincera condemna de la violència per part d’I.I. i que Otegui i Diez hagin trobat be natural el suport a una opció que contradiu la pràctica dominant intocada del món abertzale- (…)
Una ullada a les llistes ens permetrà copsar-ne més coses a l’entorn de la seva composició:
1.- Alfonso Sastre. Intel·lectual i històric membre del PCE que hi entrà en dissidència, amb la seva dona Eva Forest, també comunista, fa un munt d’anys. Fa força temps que és vinculat a l’esquerra abertzale. En cas de resultat elegit dimitiria pel seu delicat estat de salut i edat avançada en benefici de la número 2.
2.- Doris Benegas. Important dirigent del Moviment Comunista-MC, d’origen maoista –sorgit d’ETA berri, ETA V assemblea amb Patxi Iturrioz al davant i liderat, arreu d’Espanya, pel professor basc Eugenio del Río.
3.- Josep Garganté, sindicalista de CGT, de l’empresa municipal d’autobusos i metro de Barcelona-TMB.
5.- Nines Maestro. Exmembre del comitè executiu del PCE, de Valladolid, i molt estimada per Julio Anguita, i líder del sector més dur del partit, escindits amb el nom de Corriente Roja.
6.- Xosé Lois Méndez Ferrín, grandíssim escriptor, líder de l’escissió independentista d’UPG, UPG-liña proletaria, i de la Fronte Popular Galega.
11.- Antonio Nicolás, director de Rebelion.org
16.- Xan Carballo, exdirigent de la Confederacion Intersindical Galega-CIG, i dirigent de la FPG.
25.- José Estrada. Líder històric de CCOO a les comarques tarragonines, del PSUC, i dirigent, més tard, del Partit dels Comunistes de Catalunya-PCC, formació a l’esquerra del PSUC, obrerista i prosoviètica.
Un wikipedia esmenta com a grups que recolzin II: Izquierda Castellana, Fronte Popular Galega, Corriente Roja, Endavant-OSAN, el grup trotskista Lucha Internacionalista…
En qualsevol cas, la candidatura, per reeixir-hi prou, hauria de captar vots d’Esquerra Unida i de l’abstenció. Val a dir que tant Iniciativa Internacionalista com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, es disputen una franja electoral semblant, per la qual cosa ambdues, probablement, es neutralitzaran políticament, i això no és pas cap retret si no una simple constatació.
Abans d’enllestir aquesta nota, no vull estar-me, de nou, en reiterar la importància de la crida al vot d’Otegui i Diez; en constitueix una veritable clatellada política a ETA. Bufetada, especialment, sagnant, atès que la plataforma, ben clarament, ha condemnat l’ús de la violència en política. Si jo fos basc, votaria i faria el possible perquè I.I. tragués a Euskadi i Nafarroa un resultat excels, incontestable. No cal dir que els desitjo molts èxits. Uns valents com Otegui i Diez i tanta i tanta gent que lluita per deixesir-se d’ETA, i per superar la no-política, la paràlisi, la vista posada en el passat, prou que ho mereix.
Servidor, com he dit des del principi, i en qualsevol cas, mantinc el meu suport i vot a Revolta Global.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Pere, només un apunt:
Iniciativa Internacionalista no ha anat més enllà del que ho ha fet històricament Batasuna en el rebuig de tot tipus de violència, senzillament ha manifestat que és una plataforma que utilitza mitjans estrictament polítics i que rebutja tota forma de violència en el marc d’un estat autènticament democràtic.
Un parell d’enllaços per avalar el que comento:
http://www.youtube.com/watch?v=zvwnTtU4kNI
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=85742
Salutacions!
No deixa de ser un joguet en mans de Mayor Oreja i l’Estat espanyol, com ha estat ETA, per justificar davant Europa la seva lluïta por las libertades i la bondad del pueblo espanyol.
Els mecanismes per ser infiltrats per ETA i que caiga amb els mateixos seus mateixos paranys preparats pel interessos d’Estat espanyol són instal.lats per si de cas.
Renoi o vas molt desinformat o ets tot un intoxicador, confons, com feu molts, desitjos amb realitat, que malament dissimules la ràbia que ja comences a desinformar i desvirtuar,
Als Països Catalans aquesta candidatura té un suport molt gran entre l’esquerra independentista, som molts els militants de les CUP, per exemple, que hi estem implicats en els grups de suport, als Països Catalans s’han fet o programat dotzenes d’actes, hi ha grups de suport a tots els barris de barcelona, a catorze localitats del baix llobregat com sant vicenç, el prat, cornellà, molins, martorell, gavà…, al vallès com sabadell, terrassa, barberà, a tarragona, reus torredembarra, el priorat, a valència, alacant, castelló, mallorca, a santa coloma, a badalona….
et va bé presentar-ho com a marginal i només de l’espai d’esquerra radical, obviant que sobretot es tracta d’una candidatura de forces independentistes, tu sabras amb quian intenció, però t’enduràs tu, com el senyor ruGALcaba, una bona sorpesa
La candidatura ha condemnat la violència en el marc d’un estat democràtic, i tot seguit ha afirmat que l’estat espanyol no és democràtic, interpreta-ho com vulguis, però la bufetada se l’endurà el govern del PSOE-GAL i tots aquells que han impulsat o heu acceptat la llei de partits i la legitimitat de l’estat terrorista espanyol
ens hi juguem si continuar vivint en aquesta societat del consum vergonyant mentre, a un pas de casa, hi ha gent que no té diners per a permetre’s el luxe d’enviar els nens a l’escola o per a pagar un simple antibiòtic;
ens hi juguem quin tipus de model educatiu i sanitari volem a Europa, i amb les coses del menjar no s’hi juga;
ens hi juguem si continuar enviant les indústries contaminants al tercer món mentre aqui ens dediquem a tot allò que no contamina i que dona diners; si enviem soldats a Afganistan o enviem ajuda humanitària; si treballem 65 o 35 hores;
en definitiva, la viabilitat ecològica de la nostra civilització és el que ens hi juguem a Europa. El debat identitari és o hauria de ser secundari, és la xocolata del lloro, per molt que ahir a TVE Mayor Oreja s’omplís la boca d’Espanya.
Salut!!!!