A veure si anem completant el trencaclosques. Podem veure-hi uns partits polítics convertits en enormes maquinàries que necessiten grans quantitats de diners per mantenir l’empresa i que descobreixen fórmules irregulars per obtenir-los. I podem intuir com s’han vigilat mútuament, i dins de cada partit, posant en pràctica l’acudit del dentista. Un sistema sustentat en l’equilibri de la guerra freda PSOE-PP i CiU-PSC, en la tensió controlada Catalunya-Espanya i en l’equació diners-informació compromesa.
Això és una cosa i, a l’altra cantó, hi ha la guerra bruta contra el procés sobiranista en què sabem que hi ha policies descontrolats fent informes i el CNI enviant espies cap a Catalunya. I podem intuir que la vigilància entre partits i les clavegueres de l’Estat tenen vasos comunicants.
I tot aquest equilibri esclata per la crisi econòmica, que afecta també al gremi dels detectius, per la crisi institucional i tatxan-tatxan per l’aposta de Mas de trencar l’statu quo.
Fins aquí el trencaclosques amb les peces que tenim. Ara unes preguntes. Per què no surt cap informe de cap periodista? El grup de treball del govern es crea per saber si Germà Gordó i Felip Puig es van espair entre ells? Algú pot donar explicacions sobre el paper de Xavier Martorell, que és el més aficionat als espies de tots? Artur Mas li va encarregar un CNI català?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!