Els màrtirs esdevenen símbols, i els símbols són necessaris en un país com el nostre, ocupat, espoliat i orfe de llibertat. Som molts els que tenim clar que la independència és la única via vàlida per al nostre país, i ens mobilitzem, i escrivim per fer arribar als altres els nostres arguments, però no fem prou, mai no farem prou, perquè en el fons, la majoria, ho veu com una utopia. El que som és uns putos conformistes, cagats, doblegats, humiliats, enculats…i desgraciats. I, ho sabem, això és el més trist, i tanmateix seguim amb el cul enlaire esperant el toc de gràcia final. Per sort, hi ha gent que no és així, hi ha individus que lluiten amb la cara ben alta pel nostre país. Pocs, molt pocs. Un d’ells Lluís Maria Xirinacs, s’ha suïcidat "per contrapuntar la covardia dels nostres líders", cansat de lluitar sol per una causa que és la de tots.
Val la pena que hi reflexionem. Aquí teniu les darreres frases que Xirinacs va deixar escrites abans de la seva mort. Lluís, Gràcies, moltes gràcies, per la teva vida i per la teva mort!
Ramon Aytés
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l?univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d?agost de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!