Fa molts anys, no recordo quants, però us puc assegurar que no més de 350, quan Catalunya encara era Catalunya, va aparèixer per Sort, la vetlla de Nadal, una família egípcia que s’havia perdut per aquests mons de Déu. Pare, mare, i fill, no recordo si duien gos o no, però en aquells temps en que al Pallars no havíem vist encara ni una sola persona de més avall de Tremp ni més amunt de Viella que no fos un Comte o un Marquès d’aquells que ens governaven llavors, que apareguessin uns personatges tan peculiars com aquells, i en unes dates tan especials, va ser tota una revolució. Hi havia gent que deia que eren uns espies enviats pels grans Reis Moros per tornar a reconquerir la península ibèrica. Hi havia d’altres que estaven segurs que aquella família l’havia enviat Déu nostre Senyor per salvar el Pallars de les penúries en que vivia la població, i també hi havia els que se’ls en fotia qui fossin i d’on vinguessin aquells nouvinguts. Els egipcis van instal·lar-se en una carpa al mig de la plaça Major. A la gent del poble no els hi va agradar gaire això, perquè just al costat hi havia el pessebre que per aquelles dates sempre s’instal·lava a la plaça, però ningú va gosar dir-los res, era Nadal i no era moment de crear polèmica. Aquella nit tothom treia el cap per la finestra de casa i espiava en silenci el que es feia a la carpa. Aquella gent no era cristiana, no havien anat a missa de Gall, no havien fet cagar la tronca, s’havien cruspit un tec important, Sopa amb Mandonguilles, Llamàntol amb crema de Carbassa i Brandada de Piquillos, Capó desossat i Farcit amb panses i pinyons, i unes postres delicioses a base de Fruits Vermells amb Textures, i a més, un d’ells, el més petit, després de sopar havia sortit de la carpa per anar a fer caca just a la palla que decorava el naixement del pessebre de la plaça. Massa pecats en un sol dia per ser bona gent. El rumor va córrer ràpidament, sobretot entre els més joves del poble que ho van trobar molt divertit, i ben aviat, potser com a símbol de rebel·lia, van començar a sortir de casa per anar-se a cagar a tot arreu on els va anar be. Les autoritats de la vila, van córrer a reunir-se. Es van paralitzar tots els actes festius, a més d’una va cremar-se-li el Capó que tenia al forn, i el mossèn va haver de canviar el sermó que tenia preparat per oferir una descàrrega d’ira contra la nova amenaça. Calia fer alguna cosa urgent perquè aquells infidels començaven a ser un greu perill per la comunitat. Aquella mateixa nit van començar a organitzar-se els homes en escamots per assaltar la carpa, capturar els infidels, carregar-los en una barca de fusta que havia aparegut en un dipòsit municipal, i engegar-los riu avall. I això va ser el que va passar. Mai més se’n va parlar, mai més ningú va tornar a recordar el cas dels egipcis. Mai més, fins que un dia, sense saber com, van començar a aparèixer per tot arreu, durant els dies de Nadal, uns curiosos personatges que amb el cul enlaire es cagaven al costat dels pessebres de tot el país. Ningú va dir res, però tots els habitants de Sort van ser conscients que havien enviat riu avall, potser a la mort, el primer caganer de la història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!