La Puta i la Ramoneta

Des de l'altra banda de la muntanya

27 d'abril de 2006
Sense categoria
8 comentaris

Carta oberta als que diuen Si

Si s’estimen el país, és clar!

No puc creure’m de cap manera que una persona racional com tu, amb cervell entre la closca cranial, pugui pensar realment que aquest Estatatut que van pactar Mas i Zapatero i , que ben aviat ens tocarà votar, significa un avenç nacional. En tot cas, deu ser un avenç nacional pels espanyols. Qualsevol  persona com tu, que s’estima el país i que aspira a un futur millor per Catalunya, no pot rebaixar tant la seva dignitat, la nostra dignitat, la dignitat de tot un poble. Collons, al 79 ens van fotre un gol, però mira, sortiem d’una dictadura i es pot entendre que estiguessim acollonits. Mentre, però, els vascos ja van aconseguir llavors més que el que nosaltres vam aprovar al parlament. Ara, som tant desgraciats i tant provincians que encara pensem que el que em obtingut ja està bé, que és millor que el que teniem i amb això ja n’hi ha prou per sentir-nos satisfets. Als Catalans ens han donat tant pel sac que sembla que ens agrada. Passet a passet, és la nostra manera de fer. Som Catalans i tenim seny, sabem fer les coses millor que els demés, millor dit sense molestar els demés, i així ens va, ens segueixen donant pel sac i cada vegada ens agrada més, perquè sinò com s’explica que vulguem justificar l’injustificable. Mira, estic convençut que trairies els teus principis, perquè crec que en tens, si votessis que Si a aquest Estatut. Saps perfectament que la merda de la muntanya no fa pudor, igual que la merda d’aquest Estatut amanyat per Mas i Zapatero, tanpoc en fa. Però la pudor no és el pitxor de la merda. El pitxor és que si n´hi ha molta, si caus en un femer, la merda t’acaba ofegant, i ara mateix això ens està a punt de passar.

  1. Donem massa trascendència a la consulta espanyola.

    Si realment som capassos de caminar decididament pel camí d’una nació que com a tal té dret a decidir, no és tan important el resultat de la consulta espanyola, que haurà de ser engolida pel moviment sobiranista.

    És molt més important penetrar tots els porus de la nostra societat, expulsar-hi els encaixistes que sempre estan allà mateix, i no defallir en denunciar les mentides i les tuteles democràtiques que són pròpies de l’estructura colonial espanyola d’arrel borbònica. Cal començar pels mitjans de comunicació públics, i continuar per l’administració de justícia.

    Ara mateix el resultat de la votació de la Mesa del Parlament europeu hauria de ser objecte d’una mobilització ciutadana i una reclamació política i jurídica formal perquè vulnera els drets més elementals dels ciutadans en base a "problemes tècnics" difusos. La desproporció entre la negativa dels drets cívics i els arguments que la sustenten solament és viable pel nostre silenci i desmobilització. Aixó no s’aguanta per enlloc.

    Fora tan important una victòria en aquest àmbit europeu, on de moment no tenim una campanya en contra oberta de tots els partits i mitjans catalans, que la derrota del si, que serà molt més difícil davant dels mitjans limitats que disposem de moment i els que tenen els sectors oficialistes i apoltronats.

    De fet, abans de res, les bases d’Esquerra haurien depassar comptes amb els dirigents tebis que no deixen prosperar el No. El punt decisiu del futur immediat està cap a on es decanta Esquerra. Si a canvi de governar qutre cosetes juga a encaixar-nos còmodament o admet que aquesta entelèquia no és posible ni raonable ni convenient.

  2. No deixa de ser curiós llegir un (justificadíssim) atac contra el vot autonomista (i per tant espanyolista) en un bloc que pel títol (la Puta i la Ramoneta) sembla la DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE CiU!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!