Amunt els punys!

Llegint el llibre de Michel Onfray, Els ultres de les llums (Edicions 1984, 2010), m’he trobat amb un d’aquells il·lustrats radicals dels que és difícil no sentir una gran admiració. Jean Meslier, capellà ateu i materialista del temps de Lluís XIV. Aquest capellà filòsof, perdut en un poblet de les Ardenes al segle XVIII, que mor seixanta anys abans de 1789, defensa la revolució per acabar amb la injustícia social. I amb quina força!

“Per exemple, li sap greu no tenir els braços musculosos d’Hèrcules (…) per estomacar els reis, els tirans, els capellans –els ‘ministres d’error i iniquitat’- i tots els explotadors dels pobles de la terra que provoquen la injustícia social”.

De fet, d’aquest capellà roig és la cèlebre proclama: “que tots els poderosos de la terra i tots els nobles fossin penjats i escanyats amb budells de capellans”…

A més a més de la bomba filosòfica que va representar el seu testament, de la que us en parlaré ben aviat, us reprodueixo una anècdota que relata Onfray i que crec que reflecteix molt bé el caràcter del personatge.

“Doncs bé, hi ha un sermó que fa soroll –fins avui…-, ja que Jean Meslier ataca el senyor del poble. Antoine de Toully –només se’n coneix el nom per aquest títol gloriós…- maltracta els seus camperols. El rector, davant de les ovelles aplegades, es nega a recomanar aquest senyor en les seves pregàries. Igualment, li nega l’encens i l’aigua beneita. És com dir que declara la guerra al senyor del feu.

“Evidentment, el noble recorre al bisbat, que ja ens podem pensar que, com sempre, es posa a favor de la sang blava. Renyen Meslier, li criden l’atenció. Tant se val, el diumenge següent es comporta d’una manera singular i demana als parroquians la pregària exigida, i tant que sí, però perquè Déu converteixi l’Antoine i li concedeixi la gràcia de no maltractar el pobre ni despullar l’orfe! El noble de pacotilla, que és al banc de pregària, no tolera aquest nou atac. L’home de la partícula torna a anar al despatx del bisbe. A partir d’aleshores Meslier va acumulant males notes…

“Les relacions no s’arreglen pas en vida de Toully, i, quan mor, Meslier sí que recomana el difunt en els pregàries dels fidels, però afegeix, amb una certa malícia, que és urgent resar per ell perquè Déu el perdoni i li permeti expiar en l’altre món les seves nombroses extorsions aquí baix amb els pobres i els orfes del municipi d’Etrépigny. És tossut, el mossèn…”