Amunt els punys!

Text: Andreu Castells. Sabadell. Informe de l’Oposició

Foto: Assemblea al Pavelló d’Esports – AHS

La situació a la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 era molt difícil: la incipient crisi econòmica s’acompanyà de la caiguda estrepitosa a Portugal del salazarisme, els nacionalisme basc i català creixien per moments i hi havia enfrontaments gravíssims amb l’església. Per acabar-ho d’adobar, Hassan organitza “la marxa verda” de 350.000 marroquins sobre el Sàhara espanyol. L’oposició interior anava creant organismes al màxim d’unitaris, com la Junta Democrática de España (juliol de 1974) i la Plataforma de Convergencia Democrática (juliol de 1875). A Catalunya ja s’havia creat el Consell de Forces Polítiques el desembre de 1975.

Però Franco havia mort i res no passava. Arias Navarro, que ja havia fracassat en un intent d’obertura el 1974 a causa de l’oposició de la dreta més reaccionària i dels afusellaments de setembre, fou confirmat president del primer govern de la monarquia. L’oposició democràtica intensificà les campanyes pels punts de l’Assemblea de Catalunya –Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia fou el crit-, i fins més enllà de l’arribada a la presidència del govern d’Adolfo Suárez, el juliol de 1976, que inicià el programa de reforma política, continuava veient la ruptura com un procés inevitable.

Els prolegòmens

El 22 de desembre de 1975 catorze associacions de veïns i centres culturals de la ciutat, demanaven en un escrit públic i en telegrames adreçats al president del govern i al ministre de la Governació, la total democratització de les institucions públiques, començant pels ajuntaments, i la dimissió de tot el consistori en ple. Dos dies després, en la tradicional salutació dels funcionaris i regidors a l’alcalde, els regidors Joan Bernabeu, Ricard Royo i José Ramon Castro, demanaven a Burrull que es presentés a les reeleccions que es preveien pel mes de gener.

El 24 de desembre entrà una instància a l’Ajuntament amb la petició d’amnistia, sol·licitada per 34 entitats ciutadanes i demanant que fos llegida en el proper ple municipal i assumida per l’Ajuntament. Burrull va cridar la vella guàrdia a tancar files en el Ple.

El Ple se celebrà el dia 30 de desembre, en un saló municipal ple de gom a gom, amb més de 200 persones membres de les associacions de veïns i entitats culturals i una vintena de la Guàrdia de Franco, Falange i funcionaris sindicals. El Ple va ser extraordinàriament ràpid i al darrer apartat de precs i preguntes, cap regidor no va intervenir. A la sortida, hi hagué una manifestació espontània amb els crits de dimissió en què aparegué per primer cop la frase “Burrull dimite, el pueblo no te admite”. Mentre, a l’Ajuntament, va ser colpejada pels ultres una noia de 15 anys i el seu pare, i el corresponsal de “Mundo Diario”, Dionisio Giménez, va ser tret a empentes de l’Ajuntament per Francisco Manchón –vicepresident de la UTT del Metall-, Joan Oliveras –regidor, artista de la Gran Via- i membres de Falange, davant la impassibilitat de l’alcalde Burrull i del regidor Francesc Vall-Llobera.

Les repercussions foren notòries: protestes de tots els corresponsals de diaris, entrevistes de les associacions de veïns amb l’alcalde –sense cap fruit- i l’elaboració d’un dossier informatiu de les associacions de veïns sobre el Ple, denúncies al jutjat dels colpejats,…

Mentre això s’esdevenia, les batalles per la informació se succeïen: a una declaració sobre els fets esdevinguts en el Ple de la comissió gestora de l’AV del centre, seguí la retirada de la seva propaganda a les parades el mercat central, acció realitzada pel director del mercat per ordre del regidor d’abastament, Joan Ribas Roure. Mentre els diaris de Barcelona publicaven totes les notícies i notes informatives de les entitats de la ciutat, el periòdic Sabadell callava els fets i publicava entrevistes amb l’alcalde i un manifest dels regidors –que l’oposició atribuí a la mà de Macià Mercader-.

Les associacions de veïns inicien la recollida de signatures el diumenge 18 de gener per demanar la dimissió de l’alcalde. Instal·len taules als carrers per demanar la signatura i venen el dossier sobre els esdeveniments del Ple del 30 de desembre. Malgrat que la policia féu retirar la propaganda en alguns barris, el número de signatures recollides fou de 8.117.

El 21 de gener, en intentar les associacions de veïns lliurar aquestes signatures a l’Ajuntament acompanyades d’un escrit on demanaven la constitució d’un Consell Municipal Provisional, troben l’Ajuntament ocupat pels ultres i la policia va dissoldre violentament la gent que es trobava a la plaça de l’Ajuntament.

Aquests dies es vivien alguns conflictes a la ciutat: vaga del personal interí de l’”Instituto Nacional de Previsión”, malestar al sector bancari amb aturs i concentracions de treballadors de la Caixa d’Estalvis de Sabadell i del Banc de Sabadell a la plaça de Sant Roc, atur pel conveni de Brown Boveri i a Castellà i cia., aturs a Catalana de Gas i Electricitat, organització d’una cacera de rates al barri de les Termes per protestar de les condicions higièniques i que fou impedida per la policia,… entre d’altres.

El 30 de gener, la comissió gestora de la federació d’associacions de veïns demanà al governador civil permís per a una manifestació, el 12 de febrer per lliurar les firmes. La petició és denegada i la policia amenaçà al primer signant de la petició, Julio Regalado, president de l’AV d’Arraona-Merinals, fent-lo responsable del que es pogués esdevenir. La manifestació se celebrarà sense permís el dia previst –i aquest dia es lliuraren les signatures-, malgrat que fou dispersada amb contundència per la policia local amb reforços que havien arribat a Barcelona.

El diumenge 1 de febrer, mentre milers de ciutadans es manifestaven i corrien entre les bales de goma i els gasos lacrimògens de la policia, i a Barcelona, seguint la convocatòria de l’Assemblea de Catalunya, es demanava l’amnistia, Burrull prenia possessió de nou del càrrec d’alcalde com a únic candidat presentat.

El dilluns dia 2, en una reunió de 600 càrrecs del metall a la CNS, el president de la UTT, Diego Pérez –i tinent d’alcalde i membre de la Guàrdia de Franco- i els funcionaris de la CNS abandonaren la sala molestos per l’acusació d’oportunistes, en voler fer aprovar una sol·licitud d’amnistia. La gent de la UTT va prendre la presidència amb l’edifici rodejat per la policia, i va portar la reunió.