Fa ja tant de temps que els nacionalistes estem destrempats absolutament amb els anomenats partits nacionalistes, que veiem passar el temps amb l`ànim desfet, l`esperança esquinçada i la il.lusió perduda. Però de tant en tant, encara tenim la dignitat d`alçar-nos en sentir o veure, com es pot dilapidar un llegat mil.lenari, un llegat de lluita
Per a molts Catalans votants del PSC/PSOE deu ser decebedor veure el famós tarannà, humiliant, fent mofa, rient-se de la nostra pàtria. Està tant segur de guanyar, que ja no li fa res dir la veritat del que pensa, ensenyar definitivament les vergonyes espanyolistes, que durant dos anys ens va amagar, i altres dos anys
La portada d`avui del TBO socialista fa paor. Ja fa molt de temps que molts ens preguntem el perquè de la tossuderia socialista de no voler canviar el traçat del TGV. També sabem, que el Govern ZP estava disposat a negociar el canvi, però el PSC i el seu alcalde s`hi van oposar. Una editorial
Dintre d`aquest estat espanyol il.legítim i immoral, destaca per sobre de tot el PP. En un sistema democràtic que no passa la prova del cotó, on encara tenen prevalència actituds autoritàries, per no dir feixistes, on és més greu una vinyeta còmica que els atentats feixistes a València, on hi ha una llei de partits
Malgrat el que tothom pot esperar, els dirigents d`ERC s`han marcat un camí clar, tenen un projecte ben definit per arribar al 2014 i dur a terme el esperat referèndum d`autodeterminació. Tant clar ho tenen que s`hi han posat a treballar seriosament.El primer pas endavant cap a la independència va ser posar un espanyolista a
De bell antuvi, molts catalanistes del PSC varen començar a veure clar, l`autèntica cara oculta d`aquest partit. La LOAPA, la LOFCA, el intent de jutjar en Jordi Pujol i tantes d`altres. Dels vells socialistes ja feia temps que ni se`n parlava. Ja ningú recordava el patriotisme de`n Pallach ni de`n Raventós. Una nova fornada de
El Sr. Joan Ferran membre emèrit de can PSOE a Catalunya, i un dels dobermans preferits del seu aparell espanyolista, estalinista i sectari, ha tornat a vomitar unes declaracions que només demostren l`enorme grau d`odi que senten aquests miserables cap a la seva nació i cap a la gent que la conformem. Ve de tant
Com diu la cançó d`en Lluís Llach, en Mas vol anar com sempre, poc a poc. No val ser agosarat, valent, amb un objectiu clar i definit. Es tracte, de fer una mescla de tot, amb un llenguatge poc precís, on tot es pot intuir, fins i tot el contrari. Tant poc a poc, que
Davant dels desastres de rodalies, del aeroport, de la manca d`inversions, de l`apagada de BCN, del espoli fiscal continuat que pateix Catalunya, tenim uns sindicats muts i cecs. En lloc de sortir al carrer a defensar a tots els treballadors que en vist afectades les seves vides laborals pels esvorancs de la Ministre innombrable, han
La deriva anti-nacionalista de la direcció d`Unió està agafant una velocitat de creuer, impensable tant sols fa uns anys. Hi ha múltiples explicacions del fenomen, que van del intent d`assolir un ministeri a Madrid a qualsevol preu ( tothom té un preu), al intent d`ocupar un espai electoral proper al PP català, salvant les diferències
Aquest text és de prova. Quan introduïu el primer missatge l’heu d’esborrar. Gràcies