A quatre dies perquè puguem veure’n els resultats, la campanya ha obtingut l’adhesió d’Antoni Soy, Víctor Alexandre, Èric Bertran, Joan Puig, Jordi Mayoral, Saül Gordillo i molts altres (disculpeu-me si no els anomeno tots). Quan dilluns que ve arrenquem, més de setanta blocaires han assegurat que intitularan els seus escrits amb el lema proposat. Altres que no tenen bloc inclouran el lema en totes les seves comunicacions electròniques i altres enviaran cartes als diaris. Quant al ressò mediàtic, l’hem obtingut, tot i que lleu, a E-notícies, i amb més amplitud i repercussió, a Vilaweb. També el diari El Punt n’ha parlat a través d’un excel·lent article del periodista blocaire de referència, Saül Gordillo. I l’espai .com de Catalunya Informació també ha informat de la notícia de Vilaweb. Per desgràcia, ni l’Avui ni El Periódico ni La Vanguardia no n’han dit fins ara ni un mot.
Ja us avanço que la cobertura informativa de la campanya ha suscitat l’interès d’un parell de mitjans de comunicació, però de moment no en puc donar detalls. També voldria cridar l’atenció sobre la riquesa del debat que es pot generar amb aquesta campanya. Fa uns dies, concretament el 25 d’agost, el bloc de Saül Gordillo va rebre un comentari de David Gutiérrez (JSC) al qual vaig donar resposta (i estic a l’espera de la contrarèplica). Avui mateix, el coblocaire arenyenc Xavier Febrer ha escrit un altre comentari al meu article d’ahir que també he respost. Si només en l’etapa de difusió de la campanya els indicis de debat ja són aquests, quin no serà el debat a partir del 12 de setembre? I quina societat no se sentiria orgullosa d’un debat polític respectuós, serè i plural entre la ciutadania? Per això fem la campanya precisament, per posar el debat damunt la taula i que mai més es pretengui que no hi ha alternativa a l’organització política actual.
També em sembla apassionant des del punt de vista de l’anàlisi sociològica el treball en xarxa nacional que permet el fenomen blocaire. Si heu tingut ocasió de repassar els comentaris a les diverses entrades d’aquests darrers dies, veureu que les propostes sorgides a partir de la Crida són nombroses. La darrera m’ha arribat d’Elliot Fernàndez, que ens proposa un banner. Qualsevol idea que s’ofereixi obertament a tothom i que no comporti un lucre personal a l’estil dels drets d’autor és benvinguda. Gràcies doncs, Elliot, per la teva aportació a la campanya. No et conec de res, però benvingut al club.
Per acabar, un parell de qüestions tècniques. Us voldria demanar que si voleu fer més comentaris d’adhesió ho feu a l’entrada més recent que trobeu, perquè aquests dies estic repassant i trobant adhesions en diversos articles i per no deixar-me’n cap passo molt de temps repassant-los tots. L’altre és que feu servir el meu correu per avisar-me de qualsevol oblit. El teniu a sota del títol de cada entrada nova que penjo. Res més per avui. Esperem que alguna altra persona amb capital mediàtic s’adhereixi a la campanya i que a l’article de demà pugui anunciar-ho.
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones Xavier i felicitats per la moguda creada arran de la campanya.
Sapiguès que Skafam( SKamot Anti-Feixista Arenys de Munt, grup de mùsica del poble vei) tambè volem un estat propi, i per tant, tambè ens adherim a aquesta campanya. No tenim cap bloc, sinó pàgina web http://www.skafam.com , el que farem es penjar el banner del company elliot a la pàgina principal del nostre web durant la campanya. Salut i endavant!.
Les meves sinceres felicitacions pel ressò que està prenent la campanya. Des de fa molts anys, les propostes independentistes de qualsevol mena en aquest país sempre han estat menystingudes, i aquell qui les ha defensades ha estat vist com un il·luminat que viu d’esquenes a la realitat i l’abelleix de predicar la seva dèria al desert més absolut.
Amb allò que ningú podia comptar, però, és que arribaria un dia i un indret -la xarxa- en què una sèrie d’opinadors anònims (i d’altres de no tan anònims) començarien a enfrontar-se a la realitat-basura que ens envolta a còpia de petits articles personals defensant l’única opció real d’emancipació d’aquest univers degradat que és la situació de sotmetiment polític, econòmic, social i cultural en què viu Catalunya respecte a Espanya.
A força de realitat-basura, l’independentisme ha deixat de ser la quimera d’uns sonats per passar a conformar l’única via d’escapatòria per als qui sempre hem viscut Catalunya en clau de nació. Quan enfoques la lent de llarga vista cap al futur, l’horitzó només apareix esperançador si adreces l’esguard cap al besllum d’un estat propi.
I una part molt important de la responsabilitat que la independència no soni a caprici de maulet és de les veus com la teva, Xavier. El discurs sòlid i ben construït; l’anàlisi política seriosa i sense concessions a la frivolitat; la visió alerta i desproveïda de la rutina mediàtica dels grans mitjans; la idea fixa i monolítica de l’estat propi, avalada cada dia pels despropòsits a què ens sotmeten diàriament la política espanyola i la catalana que li fa el joc…
A tu i als qui us ho preneu tan seriosament com no s’ho havia pres ningú fins ara, devem la lenta i gradual recuperació del discurs independentista coherent i possibilista. I ara, aquesta iniciativa magnífica. Felicitats i endavant!
Xavier, efectivament no ens coneixem de res 😉 però mai és tard per fer-ho! Almenys gràcies a aquesta campanya ens coneixem telemàticament. Els bloggers terrassencs si que em tenen més vist per la ciutat, al participar des del 2002 al diari infoterrassa. Aquest estiu però he fet el salt a la blogosfera catalana (estava una mica cansat del món local).
Fetes les presentancions. Hem possat a infoterrassa una notícia sobre la campanya, de fet em reproduit el teu primer post que explica molt bé de que va la proposta. A la web fonamentalment entra gent terrassenca, que a la xarxa som poquets però de totes formes espero que s’animi la gent a participar.
http://www.infoterrassa.com
salut i endavant!
Tu compta si està sent un èxit la campanya, Xavier, que els socialistes han intentat amagar-ne el ressó amb la substitució Montilla-Clos-Hereu; però ni així se’n surten!!
Ànims i que vagi bé.
Amb tots els meus respectes pels promotors,
Mai estaré d’acord amb iniciativas de bombardeig o spam a internet, i la vostra idea (reconec que original), em sembla spam pur i dur.
Bombardejar a internet amb un missatge repetitiu és com tancar-se els oides i repetir la mateixa frase. Això en un altre àmbit ho trobariem infantil.
Internet afavoreix a les majories, però aquesta no ha de ser la manera de lluitar de les minories. Millor oferir bons continguts que repetir missatges calcalts.
Quant a les persones amb capital mediàtic qui més qui menys en coneix algun o té el mail d’algun. Perquè no els convidem a adherir-s’hi. Jo, per exemple conec un noi que carta que envia a cert diari, carta que li publiquen, li demanaré que n’escrigui una, tot i que no sé que me’n dirà…
Xavier,
Des del Col·lectiu 1707 també ens afegim a la campanya. Sort en tenim en aquest país d’una societat civil activa que omple aqulles buits que deixen els nostres polítics en les seues renúncies.
Endavant i força.
Em sembla molt bé la iniciativa, el mínim que es pot dir és que crea comunitat entre els blocaires catalans.
Arribarà lluny. Ànims!
Donar-te suport en la campanya que has iniciat.
I dir-te que en el meu cas no tinc blog per tant no m’hi puc afegir, però un altre petit gra de sorra que no sé si ja s’ha comentat o dit, és posar això mateix com a àlies per a qui faci servir el messenger o altre sistema de missatgeria semblant.
Així que jo en el meu cas ja ho he posat i és una altra manera que crec prou bona per donar suport. Evidentment també animar a tothom a què faci el mateix.
Com més serem abans hi arribarem.
Ànims a tots