BioSofia

Et
costa articular aquesta parauleta de només dues
lletres? Et costa dir-la amb fermesa? Et sents com acorralat quan vols pronunciar-la?
Valentia, coratge. Fes saber clarament a l’altre el teu rebuig a la seva
proposta, el teu rebuig a ser condescendent sempre.

I no t’amoïnis, això també s’aprèn!

L’amo o l’encarregat et demanen de quedar-te més
temps aquesta tarda, el fill vol sortir al vespre per tercera vegada aquesta setmana, el
germà petit vol que li deixis 200€… i
no hi estàs d’acord? Digue’ls-hi! Massa sovint cedim a aquestes pressions i
deixem anar un “sí” només per por a les conseqüències de la nostra negativa.

“Expressar el nostre desacord ens obliga a ser
proactius i a posar en qüestió l’ordre establert” del cercle concret on ens
trobem (Marie Haddou, “Savoir dire non” (edit. Flammarion). El desacord ens demana
un esforç, l’esforç de donar explicacions, o
de fer un estira i arronsa amb l’altre, i això cansa. I no diguem la tensió
interna que es crea quan pensem que potser ens exposarem a crítiques, a
malvolences i rancúnies. Ens neguiteja haver de passar per una persona
sense sentiments o per un malcarat…

Ara bé, resulta que aquesta por a ser jutjat alimenta
encara més el nostre estat de dependència respecte als altres. Per tant, ja
sabem què ens toca si volem afirmar la nostra personalitat i ser realment
nosaltres mateixos. Saber dir no és saber dir sí a
nosaltres mateixos, sí a la autoestima, sí al nostre creixement personal. És “ser assertius”.

Aquí van uns consells que ens poden ajudar a
dir no.

1 – Res de sentir-se culpables.
2 – No et precipitis
3 – Prepara’t
4 – Sigues estrateg
5 – Troba una solució substituta

1 – Res de sentir-se culpables.

No és pas fàcil afirmar-se un mateix sense
passar per una persona de mal caràcter. Cal
estar convençut que no sempre es pot ser complaent. I és que no sempre resulta voler
caure bé. Et vindran sentiments de culpabilitat, però si no saps dir no, passaràs
a dependre dels altres. Doncs, no.

Els altres intueixen els teus sentiments i per obtenir un “sí” teu,
tots els que et demanen favors, familiars o no, intentaran culpabilitzar-te.
Prou!

Res de deixar-se influenciar: el teu rebuig no
t’ha de fer trontollar. Ja n’hi ha prou
de cedir al xantatge, sobre tot emocional. Deixa de pensar que causaràs una
molèstia. Al contrari, pensa que l’altre necessita el teu no. Potser li faràs un bé o potser n’ha d’aprendre: prou de voler que es compleixin els seus
desitjos trepitjant els interessos aliens! N’ha
d’aprendre: prou de veure’s servit
segons li plagui!

Si el
teu no et surt malcarat i desagradable, no passa res.
És una reacció normal a la pressió dels altres. El proper dia ja et controlaràs,
però de fet ells s’ho han buscat. I que
ets amable prou que ho saben i per això et demanen el favor impossible!

2 – No et precipitis

Especialment si notes pressions per donar el sí
aviat. Cap dubte a l’hora de demanar un termini de temps. “M’ho he de pensar”. Necessites
un temps per sospesar pros i contres abans de donar la teva resposta. De fet, el que vols és evitar la pressió del moment.

Un cop sol o sola, decisió ràpida. Si el que et
demanen et perjudica o és un abús, cap penediment, cap sentiment de culpa. “Doncs serà ben bé que no!”

I això continuarà…!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!