BioSofia

Com és fàcil imaginar, les veus en contra d’una iniciativa tant
trencadora no es van fer esperar. Aquí
he recollit les que han sortit a Psychologies magazine.

• Avui dia podem
  viure junts perfectament sense casar-nos.No té sentit fer-ho si no és de
  per vida.
• El matrimoni té
  el sentit de ser la màxima expressió de l’amor i per tant d’un sentiment
  sense límits. Un matrimoni de durada predeterminada és un contrasentit.

• Pitjor, és una
  irresponsabilitat. L’amor també s’expressa en el desig de tenir fills dels
  dos. No es tenen fills per a set o deu anys, oi?
• Una relació
  amorosa es construeix sobre la base de la duració i això suposa assumir
  una sèrie de situacions complicades per a la relació. Mal discurs el que
  vol obviar les dificultats inherents a tot compromís i l’esforç per a
  superar-les. Això sí és irreal: les dificultats formen part de la vida.
• Acceptar aquest
  matrimoni seria deixar-se engolir per una societat que tot ho vol ràpid,
  on tot es consumeix i es llença, inclús l’amor.
• Una forma més
  de tenir adults eternament irresponsables i infantils. Un adult no madurarà
  mai si creu que els desitjos no seran contrariats mai i que a més seran
  satisfets immediatament.

Paciència. Està arribant a l’edat adulta la generació dels fills de
divorciats. No es estrany esperar d’ells una reacció a favor del compromís matrimonial
i de l’esforç per solucionar els problemes. A favor de tot allò que en el fons
retreuen als seus pares. Paciència, doncs, que potser veurem créixer una onada
a favor del matrimoni de tota la vida… i per a tota la vida.

Vist tot plegat, si es vol un Contracte Temporal Renovable, donem-li
aquest nom i no el de matrimoni. En canvi, deixem que el matrimoni mantingui
tot el seu valor i simbolisme.

Per al pròxim bloc les raons dels qui han acollit amb entusiasme la idea innovadora de Gabriele Pauli.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!