BioSofia

El bisturí de l’Antoni Bassas és molt fi. Llisca sense que el pacient
se n’adoni. Bassas personifica l’art de l’entrevista. I arriba directe al lloc
del tumor que queda totalment al descobert.

Així de directe i així de fina ha estat l’última pregunta que avui li
ha dirigit a Neus Bonet, la seva successora en el programa.

Bassas comença afirmant que una constant del seu programa ha estat
resistir les pressions tant dels partits polítics com de les privades. “Tothom
s’atreveix amb els mitjans públics”. En això de seguida obté l’assentiment de
l’entrevistada. Un sí inicial indispensable perquè s’estableixi una certa complicitat
i l’entrevistada baixi les defenses. El bisturí ha fet la primera
incisió i comença a obrir-se pas. I ara directe a l’objectiu: “He intentat
eixamplar al màxim la llibertat d’expressió”. Ja està, aquí el tenim. El tumor
al descobert: la por a la llibertat d’expressió.

Ha esperat quinze dies. De la seva boca no ha sortit ni un retret. Ha
deixat que els altres s’expliquessin per ell. Han plogut els elogis i les
felicitacions per la bona feina feta. Però ben pocs s’han atrevit a baixar fins
al tumor. Hem sigut ben pocs els que hem dit clarament que era un tema de
llibertat d’expressió. D’expressió del sentir i pensar general del país, clar.

Bassas ha trobat el moment precís, la finesa de sempre, la seva forma
inigualable de dir el que sembla que no es pugui dir per arribar als motius
centrals dels que l’han pressionat fins al límit. El tumor és la por a la
llibertat d’expressió. El tumor és la por que el sentir general del país
prengués veu en la veu més escoltada. El tumor és el desfici pel poder, pel
control absolut de la societat, per la voluntat de doblegar els mitjans a ser
transmissors del pensament únic, el d’un sol partit. Com ells diuen, els
socialistes clar, si tenim el poder “no pot ser que els mitjans públics no
expressin la veu del govern.” L’enrabiada va arribar al zenit quan la
manifestació del 18 febrer del 2006. Per ells el Bassas no se n’havia d’haver fet ressò, semblava que convidava
anar-hi! El mateix amb la del desembre passat. Però Antoni Bassas només va fer
d’altaveu del que es coïa pel carrer, com ha de fer un bon professional. Bassas
mai va fer cap proclama, ni va convidar ningú a anar enlloc. És el sentit omnipotent
del poder el que els feia interpretar o escoltar allò que no es deia.

Sí, la pressió sobre el creador del programa de ràdio més escoltat i
apreciat ha estat ni més ni menys que un atemptat a la llibertat d’expressió.

Escolteu el comiat d’avui de l’Antoni Bassas.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!