BioSofia

La senzillesa d’aquesta paraula no pot amagar el pes d’humanitat que comporta. Gràcies! Set lletres que de cop ens fan sentir més entusiastes i més optimistes. Tant si la pronunciem com si la rebem. Amb aquesta paraula carreguem la mirada de positivitat i donem constància de la bondat l’entorn. Dir gràcies ens reporta benestar i felicitat. Ens fa bé a nosaltres i a la persona a qui va adreçada. Com més ens esforcem per detectar les raons de la nostra gratitud, més en trobem, i el nostre esperit viu permanentment espurnejat de positivitat i alegria. Un cercle virtuós que val la pena encetar i que difícilment es tancarà. 

És clar, no ens estem referint al “gràcies!” llençat maquinalment quan ens cedeixen el pas o ens passen la sal. La gratitud beneficiosa és la que s’expressa amb plena consciència. Llavors queden paleses dues fases. D’entrada, la constatació del bé rebut i després la valoració de l’esforç gratuït de qui ens l’ha proporcionat.

Amb la gratitud reconeixem que la font del gaudi s’ubica fora de nosaltres, dels nostres mèrits. Amb la gratitud ens obrim a l’altre per instaurar o consolidar un flux afectiu de doble direcció. La gratitud ens fa sentir deutors en la igualtat, ens vincula, i per tant reforça la humanitat tant del qui obsequia com de qui agraeix. Donar les gràcies és prendre consciència de l’existència de l’altre i de la necessitat que en tenim per a la nostra existència.  Amb la paraula “gràcies!” tenim cura del manteniment de les relacions perquè dirigim la nostra atenció cap els que ens envolten tot allunyant-nos d’un jo massa absorbent. La gratitud és el reconeixement d’allò que hi ha en nosaltres, però que no prové de nosaltres, afirmava Epictet. André Compte-Spontville és més gràfic: “En l’agraïment hi ha una mà estesa cap a l’altre a canvi de l’ajuda o del regal rebuts.”

Hi ha una gratitud que no s’expressa amb paraules, que només se sent: l’agraïment cap a la naturalesa, per la vida. Sobre tot els ciutadans del primer món, els que tenim la sort d’estar lluny dels conflictes i les desgràcies que pateixen molts dels nostres congèneres. Agraïts a la naturalesa també en el dolor i la desgràcia perquè, si no són extrems, ens permeten de viure d’una altra manera, amb pensaments i vivències desconeguts fins aquell moment i que, al cap i a la fi, ens fan sentir i ser més persones. La gratitud per la vida és un moviment d’acollida sense discriminació, conjuntant desgràcies i alegries; un acte de reconciliació amb l’existència. Ara bé,abans que res caldrà retrobar el passat amb aquella memòria joiosa que somriu amb commiseració per tot allò esdevingut.

Hi ha
un altre agraïment que també és permanent i que, per aquest motiu, té el perill
de restar adormit sense expressar-se. L‘agraïment per les persones que ens
envolten, pel marit, la dona, els fills, els pares i germans, etc.; així com per
la terra que compartim amb altres i que anomenem “pàtria”. Ser conscients dels
valors que ells ens aporten fa créixer aquests mateixos valors en nosaltres. La
gratitud, ja ho hem dit, és un flux de doble direcció: acabes conreant en tu
mateix el sentiment que dirigeixes cap als demés. 

En una paraula, el sentiment de gratitud ens reconcilia amb la vida. Ens incita a gaudir del que tenim en comptes de somicar pel que creiem que ens manca. Alimenta emocions positives tot concentrant-nos en allò que és profitós. Quan la mirada al passat es fa agraïda, ens aparta de la nostàlgia i el penediment; és llavors que la mirada cap al futur esdevé confiada i es concentra en les oportunitats. 

Gràcies!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!