La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Dissabte tarda anem de compres pel centre, entrem en una coneguda botiga de roba propietat d’un famós empresari gallec. Dins ens trobem música glamurosa, moltes noies remenant tops i samarretes, dependentes i nois d’uniforme, un ambient exageradament perfumat per esvair l’olor de suor. Les parles ressonen en l’èter, puc escoltar el rus, l’àrab, l’anglès, el francès… Finalment em decideixo per una camisa de manufactura marroquina i uns pantalons turcs, pregunto a l’acompanyant que li sembla la tria, em contesta que ho troba "molt modern". Així que em dirigeixo a la caixa, a la cua tinc davant un jovencell brasiler, un coreà i un britànic. La caixera es dirigeix a ells directament en anglès, preguntes simples i concises, intueixo que la dependenta eludeix sentències més elaborades per evitar posar en evidència el seu "fluent". Arriba el meu torn i suposo que dec semblar massa pintoresc i evita la llengua universal, utilitza directament el castellà com si jo fos un turista provinent de Quintanilla de Onésimo, per molt que jo parli en català ella segueix utilitzant el castellà i no l’spanglish amb el que s’ha entès amb el xicot brasiler. Arribat a casa plego i deso la roba adquirida, em fixo en els pantalons l’etiqueta de les instruccions de com rentar la peça de roba, és prou clar, no et compliquis la vida, "Give it your mom" llegeixo, que t’ho renti la mare, "it’s her job". Deu ser això la modernitat, parlar anglès macarrònic i que la mare et renti els pantalons.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Penso que és una mica patètic trobar-se amb aquests aspectes de tota la vida disimulats sota una capa de modernitat multicultural. El que t’ha passat amb l’idioma de la dependenta és l’habitual, desgraciadament. Serà que els catalans no som "fashion" ?