És curiós comprovar com aquells que ens presenten com a símbol de cosmopolitisme, universalisme, tolerància i no-nacionalisme, no són ni capaços d’aixecar les barreres que tenen davant dels seus nassos. No entenc aquesta mena de fixació malaltissa amb un barret típic català. Us imagineu algú fent referència a una xilaba, burka, o faldilla escocesa per referir-se a un escriptor? Per quina raó mereixen aquesta mena de tracte els escriptors catalans?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquests individus, tan nombrosos -per desgràcia- al nostre país, pateixen un fenomen que es diu autoodi. Són catalans de naixement i espanyols de sentiment i voluntat. És a dir: uns autèntics cosmopolites.
¿Algú ha preguntat a Juan Marsé si cediria el seu lloc a escriptors catalans com ara aquest http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/54729?