La trappola

La trappola che non acciuffa niente

14 de juny de 2007
3 comentaris

Amb barretina

És curiós comprovar com aquells que ens presenten com a símbol de cosmopolitisme, universalisme, tolerància i no-nacionalisme, no són ni capaços d’aixecar les barreres que tenen davant dels seus nassos. No entenc aquesta mena de fixació malaltissa amb un barret típic català. Us imagineu algú fent referència a una xilaba, burka, o faldilla escocesa per referir-se a un escriptor? Per quina raó mereixen aquesta mena de tracte els escriptors catalans?

"Cedeixo gustosament a la Fira del Llibre de Frankfurt a un escriptor o escriptora en llengua catalana (sempre que no sigui Isabel-Clara Asimov o Salvador Sostres) i li desitjo tots el èxits, amb o sense barretina. Pel que fa a mi, tinc molta feina". (Juan Marsé)

  1. Aquests individus, tan nombrosos -per desgràcia- al nostre país, pateixen un fenomen que es diu autoodi. Són catalans de naixement i espanyols de sentiment i voluntat. És a dir: uns autèntics cosmopolites.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!