La trappola

Tal dia com avui he escollit un text de Boris Pasternak, escriptor que fou perseguit i reprimit pel règim soviètic, veié com li desaparegueren amics i companys de professió i ell mateix es salvà pels pèls de les purgues, renuncià també al premi Nobel de literatura per por a un exili forçat. A "El Doctor Givago" el genial escriptor rus ens mostra com de brutal por arribar a esdevenir la violència d’estat o la revolucionària, en el fragment que segueix es pot veure com la violència sense denúncia amb la seva absurditat ens pot convertir a tots en víctimes.

"La història de Vàssia era diferent. El seu pare havia mort a la guerra i la seva mare l’havia enviat a Petersburg, a casa del seu oncle per aprendre un ofici".

"Aquell hivern el seu oncle, propietari d’una ferreteria a l’Apraksini Dvor, havia estat requerit al sòviet per a alguns aclariments. Es va equivocar de porta i, en lloc d’entrar a l’oficina indicada en la convocatòria, es va ficar a la del costat; era per atzar, l’antecambra de la Comissió del treball obligatori. Hi havia una gentada. Quan devien considerar que ja hi havia prou gent reunida, els soldats roigs els van encerclar, els van dur a passar la nit a la caserna de Semenovskie i l’endemà al matí els van acompanyar a l’estació per carregar-los al tren de Vologda.
La notícia de les detencions va córrer de pressa per la ciutat, de tal manera que l’endemà molts familiars dels detinguts van acudir a l’estació a saludar-los. També Vàssia i la tia van anar a acomiadar-se de l’oncle.
Aquest va implorar al sentinella que el deixés sortir un moment a fi de poder abraçar una altra vegada la seva muller. El sentinella, que era el mateix Voroniuk que ara escortava el grup del vagó catorze, no havia volgut donar el seu consentiment sense una garantia que l’home tornaria. Marit i muller havien proposat de deixar el nebot com a ostatge i Voroniuk ho havia acceptat. Aquesta fou la manera com Vàssia havia estat conduït dins el recinte mentre el seu oncle en sortia. L’oncle i la tia es van fer fonedissos".

"Quan l’engany fou descobert, Vàssia, que no ho sospitava ni de lluny, va començar a plorar, es va agenollar als seus peus i li va besar les mans, tot suplicant-li que el deixés anar. No li va servir de res. Voroniuk no era implacable perquè fos dur de caràcter, sinó perquè els temps no permetien jocs i el sentinella responia amb la vida del nombre de persones confiades a la seva custòdia. Així va incorporar-se Vàssia a l’Exèrcit del Treball".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!