Entre línies (notes de Juli Capilla)

Aquests dies, he gaudit d’una experiència molt bonica a l’escola dels meus fills. Hi vaig anar per presentar-los un conte que dins de poc veurà la llum a Edicions del Bullent, la històrica editorial de Picanya que enguany fa ja trenta anys (http://www.bullent.net/). La qüestió era que m’havien d’ajudar a triar el títol més adequat per al meu conte. És una història sobre l’antic Xitxarra, el tren que anava del Port de Gandia a Alcoi, desmantellat definitivament l’any 1969. Construït per una companyia anglesa, va servir per transportar productes agrícoles i industrials fins al Port de la Safor; però també va ser un mitjà de transport únic per a les persones. Anava tan a poc a poc en alguns trams que n’hi havia que se’n baixava, pixava i s’hi tornava a pujar. Hi ha un fum d’anècdotes al voltant del Xitxarra; i han quedat segellades en la memòria col·lectiva de moltes generacions. El conte pretén això, homenatjar un tren en concret i la gent que el feia servir, i donar-lo a conèixer als més menudets, perquè forme part també de la seua memòria. Tant de bo que algun dia habiliten aquesta via verda com pertoca, perquè la gent puga gaudir-ne a pler. L’experiència a l’escola va anar molt bé. Fantàstica! Els xiquets van estar expectants, molt atents, i em van fer un fum de preguntes i comentaris interessantíssims, amb aquella mena de curiositat innocent que únicament posseeixen els infants. Un fum de preguntes i un fum de títols suggeridors per al fum d’un tren, el Xitxarra, que comença a circular una altra vegada, entre els congosts i els barrancs plens de baladre i canyissar que estrenyen l’antic rierol del Serpis.