Tinky Winki no és nom de polític
Wikileaks ja ens va explicar que som el màxim focus d’activitat dels radicals islamistes al Mediterrani, l’epicentre de l’espionatge mundial i nucli de les màfies internacionals. Ara també sabem que, a més de la CIA i totes les agències d’espionatge del món, pels carrers de Barcelona hi campen policies descontrolats que fan informes de polítics i periodistes, centenars d’espies del CNI derivats del País Basc a Catalunya per combatre l’independentisme i detectius que fan investigacions i contrainvestigacions a sou de partits que juguen a ser l’Stasi. Sense oblidar que el Ministeri de l’Interior és un gran germà que controla el sistema d’escoltes telefòniques Sitel.
Perquè després ens preocupem del double check del Whatsapp…
Ens ho podríem prendre en broma i proposar un World Spy Congres amb els últims avenços en espionatge, com els diaris amb dos forats, o una trobada tipus Herbalife, “Quiere espiar, pregúnteme cómo”?
O ens podríem escandalitzar. Ens van repetir tant allò de l’oasi que ens ho vam acabar creient. Però, què ens pensàvem? Barcelona, la terra de l’agent doble Joan Pujol, és una gran capital mundial, amb les seves clavegueres, i no el país dels Teletubbies. I als aparells dels partits hi ha aprenents de Maquiavel que volen el poder per sobre de l’ètica. Tinky Winky, Dipsy, Lala i Po no són noms de polítics.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara, els catalans estem immersos en el procés d’assoliment de la Independència i molts, no tots, s’adormen en els seus llorers de l’anar fent. Sobretot els capdavanters de les organitzacions més ben posicionades, CIU, ERC, ANC, AMI … porten el procés en molts moments com si es tractés d’una possessió personal, i frenen qualsevol iniciativa de les bases que de seguida jutgen massa agosarada i inconvenient.
Les cúpules d’aquests diferents actors que en realitat tenen el procés a les seves mans volen controlar tots els imprevistos i no permetre res que els pugui perjudicar la posició que ocupen actualment.
Molts catalans encara no han entès que coordinats aniríem molt més bé, i ens veiem com a competidors enlloc de col·col·laboradors.
A les fires hem vist des de fa molts anys unes parades de curses de camells. Un seguit de camells avancen a galop i a cop de bola que els hi propinen els jugadors, com més corre el de la casella 7 més s’accelera el de la casella 8, i així ara l’un i després l’altra, fins que un d’ells assoleix la meta i guanya l’anhelada ampolla d’aquell cava de la “Xecna” -Xarxa d’establiments amb Consciència Nacional, que molts coneixeu i s’anomena “Cava 2014”.
Els catalans hem d’aprendre a posar al servei de la nostra independència totes les tècniques i procediments que puguem imaginar per tal d’accelerar l’assoliment de l’Estat Català Independent.
Si la competència és una bona eina per deixar el cul a l’aire d’aquells que s’encantin, benvinguda sigui. Qui endevini el millor procediment que passi al davant dels altres, i així els altres s’espavilaran per trobar noves eines i procediments.
Tenim pressa, fa molt fred, cal afanyar-se per acabar la partida.
Premem fort, llancem les boles, perquè els diferents camells … Mas, Junqueras, Vilabadal, Forcadell, i demés actors s’espavilin! No ens convé que ningú ni res s’encalli o s’adormi.
Salvador Molins, BIC – Catalunya Acció