Jaume Renyer

El 10 de febrer del 2005 vaig publicar aquest article al setmanari Actual relatiu al teferèndum sobre la constitució europea que es va elebrar el 20 de febrer del 2005 que encara trobo vigent en els seus aspectes bàsics:

“A diferència d’altres estats europeus, com Suïssa o Itàlia, que tenen una llarga tradició democràtica, i on és habitual la convocatòria de consultes populars a la ciutadania de tot l’estat o de part del territori específicament interessada en alguna questió que convé resoldre a les urnes, a l’estat espanyol la celebració de referèndums té tota una altra connotació. Aquí se’n convoquen molt pocs i, sovint, més aviat per consumar alguna decisió ja presa que no pas per donar opció a triar als ciutadans.

El sistema polític espanyol està impregnat de verticalisme, d’acords fàctics, més que de participació ciutadana. N’hem tingut una prova amb la furibunda reacció espanyolista a l’eventual convocatòria d’un referèndum a Euskadi en cas que el lehendakari Ibarretxe compleixi la seva promesa de donar la veu al poble basc perquè decideixi  sobre el seu futur. Cal recordar també que si un ajuntament vol convocar una consulta veïnal, s’ha de demanar permís a la Generalitat, i si aquesta ho troba bé, s’ha de comptar amb l’autorització expressa del consell de ministres. El resultat és que totes les consultes municipals que efectivament s’han realitzat a Catalunya des que hi ha ajuntaments democràtics han estat fetes al marge del restrictiu procediment que estableix la legislació espanyola de règim local.

Però a més, quan excepcionalment es convoca un referèndum com el del proper 20 de febrer, la majoria de la classe política reacciona en termes d’adhesió incondicional al poder que convoca la consulta i amb aversió a la legítima possibilitat que els ciutadans desautoritzin la proposta que se’ls formula. Els arguments de Duran Lleida, Montilla o Roca Junyent són bones mostres d’aquesta amalgama de cinisme i verticalisme que es fa evident quan e sposa a prova no solament les posicions concretes de cadascú, sinó concepcions polítiques profundes en relació amb la noció mateixa de democràcia.”