“Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina”, de Joan B. Culla, Edicions La Campana, Barcelona, 2004.
Immediatament vaig trucar-lo per demanar-li explicacions: em va remetre a Uriel Bertran, amb qui vaig tenir una tensa conversa, que es va reafirmar en la decisió adoptada col·lectivament, fent-me saber que a més Josep Vall, vice-secretari general n’estava al corrent i participava plenament del capteniment referit. No em va sorprendre gens l’actitud sectària de Vall, i la seva responsabilitat última en aquest acte de censura, ja que uns anys abans -arran d’una sessió del Comitè Executiu d’ERC dedicada a debatre la línia a adoptar pel Partit en relació al conflicte àrab-israelià- havia reaccionat contra la meva intervenció amb els arguments de l’antisionisme més dogmàtic. Recordo també les mentides que va emprar en el debat Jesús Maestro aleshores responsable de política internacional.
Davant l’insòlit acte de censura vaig acudir a Josep Lluís Carod, president del Partit, (que se’n va desentendre) i ho vaig fer saber al bon amic Joan B. Culla, amb qui havia comentat el contingut del llibre abans d’enllestir definitivament la crítica. Aquell fet va quedar impune i vaig optar per arxivar la qüestió fins avui, quan consultant l’obra de l’eminent historiador català he remembrat l’afer al qual dono publicitat per il·lustrar les actituds personals i polítiques dels que van intervenir en aquest soterrat assumpte, que pot semblar menor, però és altament significatiu dels valors i la coherència de cadascú. D’Àngel Ramos, i posteriorment d’Uriel Bertran, en conservo l’amistat i el respecte ja que van actuar al dictat d’unes ordres que no podien obviar. Finalment, el consell de redacció va encarregar la ressenya a Maria Josep Estanyol, que va complir l’encàrrec amb el rigor que la caracteritza i totalment aliena als antecedents. El meu escrit tenia el contingut següent:
“Amb aquest suggerent títol, Joan B. Culla ens ofereix un excel·lent llibre sobre el conflicte àrab-palestí prenent com a subjecte central d’anàlisi l’evolució seguida pel poble jueu des del sionisme a la constitució de l’Estat d’Israel fins arribar als nostres dies. És el primer intel·lectual català que assumeix amb rigor historiogràfic el repte d’oferir, en la nostra llengua i tenint en compte la perspectiva catalana dels lectors, una síntesi completa i original sobre la conflictiva realitat d’Israel.
Altres historiadors catalans han tractat també amb rigor i objectivitat la qüestió, però cap ho ha fet abraçant una perspectiva temporal tan àmplia ni prenent el poble jueu com a fil conductor. Fet, aquest darrer, que no comporta parcialitat en el tractament analític ni molt menys una esbiaixada tendència a la justificació de les accions d’una de les parts en conflicte. La lectura de les gairebé sis-centes pàgines del llibre, escrites amb precisió i agilitat narrativa, obren la ment a interrogar-nos sobre moltes de les fites històriques que s’hi esmenten o sobre la complexa personalitat de molts dels protagonistes que hi apareixen. Però em centraré en alguns dels aspectes que més m’han cridat l’atenció.
La primera reflexió que em ve a la ment en començar a llegir els primers capítols és com després de segles de dispersió i conversions forçades a altres religions, els jueus tot i haver perdut per aquestes causes un contingent humà de difícil quantificació al llarg de la història, són capaços a partir de la segona meitat del segle XIX de resistir a l’assimilació social, cultural i política en les nacions modernes que construeixen els seus estats, en molts dels quals un bon nombre de persones d’ascendència jueva formen part de l’elit.
La predisposició per a la creativitat en tots els camps i l’esforç col·lectiu per fer realitat objectius comunitaris expliquen com des d’una part d’un conjunt humà es pot refer un poble complet: recuperant la llengua, retornant a la terra d’origen, construint socialment i políticament un estat i amés defensant-lo amb una potència militar exorbitant per a les dimensions d’aquest poble. Crec que l’exemple israelià és un referent per a totes les nacions, inclosa la catalana, que per a realitzar-se plenament ha de superar l’alienació i l’assimilació de la pròpia identitat per part dels estats que els dominen.
La segona reflexió me la suggereix la reiterada actitud israeliana per trobar una vía negociada per a la solució del conflicte que els enfronta en primera instància als palestins, però en diversos graus d’intensitat al conjunt del món islàmic, quan l’objectiu fonamental del seus enemics no és la pau sinó la desaparició de l’Estat d’Israel. Negociar amb un enemic que ni tan sols et reconeix el dret a existir esdevé un desig impossible d’assolir que desgasta a llarg termini a qui es veu abocat a un conflicte permanent.
Un amic que coneix les dues mentalitats en litigi em vaticinava en to pessimista que el somni sionista acabaria defallint com ho han fet les utopies anarquistes, comunistes i redemptoristes abstractes generades durant el segle vint. Jo, personalment, no ho vull creure així i més després d’haver conegut recentment el país dels jueus, després de comprovar com una nació sense fronteres fixes, de composició demogràfica fluctuant, sense pau estable i amb una situació econòmica adversa no solament ha subsistit durant més de mig segle sinó que malgrat tots aquests factors creix en tots els terrenys de la creativitat humana.
Les interrogants sobre el futur d’Israel tanquen el llibre d’en Joan B. Culla i hi són plantejats amb un coneixement de al realitat israeliana exhaustiu i amb voluntat de contribuir a la reflexió i a la recerca de camins per la pau diferents a la innoble pretensió d’arribar-hi exigint l’autodestrucció de l’Estat d’Israel. de moment ell ja ha fet el pas significatiu posant a disposició de la societat catalana uns elements alternatius a l’hegemònic discurs condemnatori contra Israel.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una obra imprescindible. Amb en Pep Riera ho comentavem no fa gaire: aporta una visió plena de matisos sobre els origens i l’evolució d’un conflicte que, massa sovint, ha estat tractat de manera superficial i maniquea.