Vicent Baydal és historiador i rebuja la bandera històrica dels valencians, “les barres catalanes”, que són les que té l’escut de Xàtiva. Seran catalanes potser perquè aquest és el nostre origen històric. I ja té pelendengues que un històriador vulga que girem l’esquena a la història, al nostre orígen (qui perd els orígens per identitat, cantava i canta el meu compatriota Raimon). Aleshores, per a què serveix un històriador? Per a donar-nos a conèixer la història o per a justificar el present a còpia d’ocultar i manipular el passat?
Vicent, Per a mi el blau representa la violència contra els valencians. Contra els valencians que lluitàvem per un País Valencià lliure i democràtic, contra els valencians que teníem consciència de ser valencians. Els qui defensaven el blau l’imposaren a través de la manipulació i la violència. Els qui heu nascut “després de la mort de Franco” no sabeu de què parlem quan parlem de la Batalla de València i de les seues conseqüències. Jo tinc un amic que no és tan docte com el teu amic que fa un buit joc de paraules amb les meues paraules. Aquest amic meu és d’Énguera on, com sabràs, allí no parlen català. Treballàvem en una fàbrica i entre nosaltres solíem parlar en català de la Costera. Solia dur un clauer amb la quatribarrada. Un dia que va anar a València ciutat uns blaveros l’acorralaren i li foteren una pallissa. És un cas i te’n podria contar d’altres. Per això quan jo anava a València ciutat si portava alguna quatribarrada a la vista, me l’amagava. Per por.
Dius: «Per això és necessari que el valencianisme enarbore l’ensenya que és assumida com a pròpia per la majoria dels valencians: sembla incomprensible que no ho faça. Si més no, així ho veiem una bona part dels valencianistes que hem nascut després de la mort de Franco i que hem crescut amb el fet que la bandera quadribarrada és la que particularitza els catalans, mentre que la mateixa bandera amb una franja blava i una corona a dins és la que ens identifica a nosaltres, els valencians.»
El blau en la senyera representa per a mi, que tinc memòria històrica, la bandera dels enemics del meu país, de la meua llengua, de la meua història; la bandera de la violència impune, la bandera dels feixistes. Coneixes el sentit pejoratiu del terme “revisionista”, Vicent?
Sí, en ocasions se’m calfa la llengua i amolle alguns exabruptes. No m’he fet jo en els cercles acadèmics i si he d’amollar un fill de puta, l’amolle i aló. A vosaltres (permet-me un plural d’àmbit gremial), que teniu la pell tan fina, si us en adrecen algun us escandalitzeu com si fóreu beatetes de missa major, i féu tan gran escama que no sou capaços de llegir res més. Vosaltres no escriviu renecs ni improperis. La vostra prosa és formalment pulcra i educada. Direu que no ofeneu ningú perquè no “insulteu”. Però ofeneu. Sovint més que si diguéreu “fill de puta” o “malparit”. Ofeneu quan, menyspreant la nostra història recent de agressions i violència, ens retragueu que hem sigut mals valencians perquè hem sigut catalanistes, i ens digueu que hem d’assumir els símbols que ens imposaren violentament. M’ofens més quan dius això que si em digueres fill de puta, Vicent. I si ets capaç de dir-ho i no ets conscient del que comporta és que no coneixes la història d’aquest país o, pitjor encara, ets un històriador “revisionista”, en el sentit més pejoratiu del terme. He llegit sovint els seus apunts, Vicent, i destil•les un fort anticatalanisme. Si un dia tens temps, busca els discursos de don Vissente González Lizondo i compara les seues idees amb les teues. Fes-ho tu, perquè no pugues dir que trac de context les coses. Llegeix-los i compara.
I sigues més honest del que aparentes. No t’escandalitzes per un “malparit”. Entra en el context de les paraules i sigues capaç d’entendre la meua indignació. Si no ets incapaç d’entendre-la serà perquè, efectivament, els nostres valors són absolutament contraposats. Per això tu continuaràs defensant la blavera (i tot el que ideològicament i històricament comporta) com a símbol dels bons valencians, i jo, cabut i mal valencià com sóc, quan eixiré al carrer (i no només a València ciutat) m’amagaré el clauer amb la quatribarrada. Sí, Vicent, perquè tinc por. Encara tinc por. Perquè cada vegada en sou més. Però tot i la por no aconseguireu fer-me oblidar per quin país lluitàvem i contra qui lluitàvem, quins eren -i són!- els nostres símbols i quins els dels qui ens amenaçaven i ens apallissaven.
I preferesc la mala fel que provoca la indignació a l’educada mala fe amb què s’expressa el revisionisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tots els historiadors tenim la pell tan fina (depén, en tot cas, de les batalles en que cadascú s’ha batut). No era açò, però, el que volia comentar. Toni, has sintetitzat perfectament el que molts pensem de la blavera: símbol de la violència, la intolerància, la prepotència i la incultura valentina. Jo vaig nàixer el 1963 i l’única bandera que agrupava els nacionalistes (si voleu, valencianistes) era la de les quatre barres. Després vindria la batalla de València, alentada per la dreta espanyolista i franquista (UCD), i la baixada de pantalons del PSPV (ai perdó, el PSOE). I ara, venen les generacions nascudes “per ofrenar noves glòries a Espanya” i accepten la blavera (“el blau en la bandera caga la senyera” es deia aleshores) tot obviant la seua simbologia repressora, violenta i espanyolista. Tot per guanyar el país (ai perdó, la comunidad). Doncs que els vaja bé, però que no compten amb mi per a res.
Mireu esta foto… ja que parleu de qui utilitza cada símbol i de memòria històrica.
http://farm4.static.flickr.com/3356/3301293135_1bd3862527_b.jpg
Cada dia estic més cansat d’espanyolistes al País València que es fan passar pels veritables valencians i d’espanyolistes al Principat que es fan passar per veritables principantins, mentre els uns i els altres l’únic que volen es separar-nos cada cop més. I el que més em fot és quan un valencià comenta alguna cosa del principat o un principantí del País Valencià i et diuen “tu no n’has de fer res” !! Apa va que després ells perden el cul per comentar “asuntos madrileños”
A fer la mà tots plegats, home !
Perfecte Cucarella! Jo vaig nèixer sols dos anys abans de la mort del Gran Fill de Puta. La famosa Batalla de València m’agafà molt jovenet, però així i tot el missatge blaver, més populista i fàcil m’arribà a la meva jove i inculta ment. Als poquets anys, a base de mestres magnífics, de bons llibres i de interessar-me per la història del meu poble descobrí tota la barbaritat de greuges que patim i la gran veritat, aquella que resta amagada a l’interior d’un armari de l’arxiu municipal de València. Des de la joventut (i en tinc 35), d’ençà d’aquell descobriment la meva bandera és la quatribarrada, el meu país el valencià, la meva llengua, catalana, com la meva nació i si vols saber l’ideología (com deia l’Ovidi) esquerrà.
Salut i gràcies.
*Nota: la meva filleta sabrà, des de l’inici, tota la veritat.
Resulta que la Batalla de València encara no ha acabat, seguix, dia a dia, eixos als que tu anomenes fills de puta i còmplices de la violència, són de vegades persones que viuen en la trinxera de la ciutat de València, ací a València seguixen perseguint-nos pel carrer, pegant-nos pallisses, amenaçant-nos per internet, tirant-nos ous i pedres i posant-nos bombes a les seus, per això mateix no cedim ni un pam, no els donem treva, ni un fil solt, anem a saco per a guanyar la veritable batalla: la de la consciència dels nostres veïns, mentre hi haja una sola persona que seguisca pensant que nosaltres som els “de fora” i ells els “d’ací”, mentre una sola persona pense que ells són el valencianisme i nosaltres uns valencians renegats etc. la batalla seguiran guanyant-la ells. Per això nosaltres duem ben alta la franja blava acompanyant les nostres quatre barres, perquè eixos feixistes no són mereixedors de que els regalem cap símbol i menys el símbol oficial de tots els valencians, que porten l’espanyola que és la que els pertoca.
Això i pedagogia, des de certs posicionaments només es fa que oferir carnassa al blaverisme que s’agafa a un clau ardent per a sobreviure, ja està bé de batalles de blaveros i catalanistes, a la societat nostra li importa tant eixa batalla com la de pikachu contra charmander o la dels latin kings contra els nyetas. Actuem doncs amb normalitat, fent un nacionalisme normal, que no passe per llegir-se 400 pàgines de Fuster ni de ningú, sinó un valencianisme que nasca espontani de la gent, i que vaja evolucionant i cresquent com li pertoca.
del Francisco, i malgrat haver-me esguitat d’academicisme no
sóc una beata que m’escandalitze un ‘filldeputa’ ben sonant. Altres
coses són més greus.
No sent cap simpatia per la senyera blavera. Si he de sentir una,
sentiré la quatribarrà. No vaig viure la Batalla de València, però no
per això sóc ignorant, i no crec que la meua curta memòria històrica
puga ser un argument en contra meua.
Estic, això sí, fart. Com molta gent de la meua edat. Fart del caïnisme
del nostre poble. La guerra del País Valencià no és de
catalanistes contra blaveros. La guerra del nostre poble és fratricida. Mentre tot açò passa un altre Francisco continua
governant.
“Sí, Vicent, perquè tinc por. Encara tinc por. Perquè cada vegada en sou més.”
Ya están aquííí, ya han llegadoooo. Ves al metge, mante, que igual, si tens sort, potser tingues remei. I això que ho dubte, però no sóc mala persona i crec que tots els malalts han de tindre la seua oportunitat. Intenta-ho Toni, tu també pots.
La meva bandera: la quadribarrada; la meva llengua: el català.
Tinc una edat avançada i açò és un problema, però a la vegada un privilegi. H+e viscut com a València es podia viure totalment en valencià, on valencians i catalans érem conscients que compartíem coses en comú, coses que ens unien. Ara, a Valencià es pot viure d’una forma totalment normal en castellà, però no en valencià, i els catalans han passat a ser “unos hijos de puta que nos quieren quitar la lengua y encima no nos dan el agua”. El cinema és en castellà, els mitjans de comunicació molt majoritàriament són en castellà, l’educació també, molt majoritàriament és en castellà, la primària, la secundària i en algunes universitats públiques com la UPV gairebé el castellà és l’únic idioma (òbviament de les privades no cal parlar-ne). Si vaig a comprar i demane les coses en valencià sempre acaben miran-te de reull, quan no directament s’encabronen i solten allò de “en crisitano coño que estamos en España”. Per intentar viure en valencià a valència en sento un ciutadà de segona, un pària, un extranger a la meua terra.
Els del Bloc demaneu la unitat dels nacionalistes valencians, i és clar que eixe és el camí, però mai reculant, mai acceptant les imposicions dels espanyols. És una questió de dignitat personal i com a poble. Els del Bloc accepteu els símbols imposats de forma violenta pels espanyols, dels pitjors dels espanyols (que ja es dir) d’aquells que només volen l’assimilació total. Des de la meua privilegiada situació que en donen els molts anys que tinc ho veig molt clar, la unitat dels valencians que defenseu els del Bloc només és la façana, darrera simplement hi ha una lluita pels escons, pel poder polític o, pitjor encara, un engany (més) als valencians. Potser les bases del Bloc s’ho creuen veritablement, però els seus líders no, segur que no, doncs han fet l’impossible per soterrar tot allò que sone a catalanisme, a independència, a identitat nacional estant portant a cap, metòdicament, una assimilació progressiva fent-nos creure que és millor acceptar símbols artificials i imposats pels espanyols de la España més profunda.
No senyors del Bloc, soc valencià d’ascendència catalana, independentista tan s’en fa valencià com català, ara bé els meus germans són els catalans i mai, mai, mai els espanyols.
En aquesta històrica lluita no hi ha terme mig, a un costat els maulets, a l’altre els botiflers, la resta de la història ja la conegueu, a quina part voleu estar només depén de vosaltres. Per la meua part he estat, estic i estareé al costat de la independència del País Valencià i dels Països Catalans, al costa de la llibertat i de la dignitat del meu poble!!!!. No hi ha terme mig!!!
Visca el País Valencià lliure, visquen els Paissos Catalans Lliures!!!
Persones com Toni són necessàries per fer aquell país que mai s’ha fet. Salutacions i gràcies!
Toni “no et faces mala sang”, no val la pena. Aquesta gent que li dona una pàtina intel·lectual al blaverisme no s’ho mereix. Jo també vaig nàixer després de Franco però he tingut la suficient capacitat d’escoltar a mon pare o gent com tu per saber les mesquindats del blaverisme. Tota aquesta gent que acusa el catalanisme de massa “intel·lectual” ara resulta que usa “l’intel·lectualitat” per a confondre i enredar el personal de mala manera.
No perdes forces ara. Reserva’t per a després del Congrés del Bloc, esperaré els teus escrits (i el de tants altres) per denúnciar aquesta nova fase del llarg procés de traició que s’orquesta des de fa una dècada.
I com deia el solitari de Sueca. Ja s’ho faran.