Per a alguns la unitat de la llengua és una afirmació de fe que s’expressa i ja n’hi ha prou. La unitat del català, ho he reiterat sovint en tots els meus articles, no rau en una simple afirmació retòrica, siga científica o críptica. Els fonaments de la unitat del català són la consciència i el mercat. La consciència de tots i cada un dels parlans que entenen i practiquen aquesta unitat sense fronteres administratives; i el mercat, que ha de fer rendible econòmicament la nostra llengua i, per tant, visible en tots els àmbits de la nostra societat.
Abelard Saragossà (i Emili Casanova i pràcticament tots els acadèmics de l’AVL amb algun títol de filologia, i els simpatitzants i avaladors) no defensen la unitat del català. Perquè és de la unitat del català que parlem quan parlem de la “unitat de la llengua” i no de cap altre idioma. ¿Com pot dir algú que defensa la unitat del català si dóna suport a una normativa diferenciada, a una autoritat lingüística diferenciada, a un nom dieferenciat per a la llengua? Com pot dir algú que defensa la unitat de la llengua si arreu promou la segregació de la consciència i del mercat?
Siguem seriosos i lleials. Sobretot lleials. I deixem-nos d’unitats en la fe i fem de la unitat una acció política conjunta, no pas diferenciada i disgregadora, com fan alguns “secessionistes il·lustrats”, prou més efectius contra la unitat de la llengua que no aquells energúmens que bramaven desbarats -i encara bramen- “no mos fareu catalans!”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que importa és l’ús de la llengua neerlandesa a Holanda i la flamenca a Flandes i això de la unitat sovint només serveix per desviar l’atenció i pedre la perspectiva d’allò que és primordial de qüestions secundàries.
Bona nit,
Toni, totalment d’acord. L’AVL tindria sentit si no es dedicara a compartimentar l’idioma que el que crea és la desaparició. Per ara sembla que l’ús de la llengua no augmenta…
I sobretot, en la projecció internacional, és lamentable que haja una promoció de l’AVL i del Llull. No se n’adonen que el que fan es marejar. Arribarà el dia en què a les universitats europees hi haurà un lector de valencià per l’AVL i un altre de català pel Llull? Què passarà llavors? Que passarà quan arribe un moment en què l’AVL obligue per collons als seus lectors a denominar les assignatures llengua valenciana i literatura valenciana a Itàlia o el Regne Unit?
Es matricularan els alumnes? Reflexionem per favor
És la profunda catalanofòbia de la societat valenciana que els fa por, i per això fan com que Catalunya no existix en els seus plantejaments, i tot per a caure bé a la massa estulta que sempre els voran com uns “catalanistes camuflats”. M’agradaria pensar que el dubte rau en que s’obliden de la resta del domini lingüístic del català i se centren exclusivament en el del País Valencià. ¿Com han de saber cap a on anar i d’a on venim si no contemplen la llengua en la seua totalitat? És una mena d’onanisme, el que està fent l’AVL.
Si amics, Franco era un rojo separatista català que durant tota la seua vida volgue la unitat de la llengua. No fuster; no cucarella, no la universitat: FRANCO.
Jo ho vaig descobrir quan de xicotet: Enciclopedia Alvarez. Tercer GRado. Any 1964. Pag. 89:
” Se llama dialecto la manera particular de hablar y escribir el idioma oficial de un país en determinadas regiones del mismo”
“En España consideramos como tales el bable, asturiano, extremeño y andaluz”
El catalán, gallego y vasco tienen en cambio categoria de idiomas y el VALENCIANO es una variedad dialectal del catalán”
Si, Franco i tots els seus ministres eren catalanistas-rojos-infiltrados i voliene transformar els valencians en ….. CATALANS !!!!! Si es que ja ho han dit patriotes como UV, CV o ara els salvadors del Bloc: NO MOS FAREU CATALANS
`
Es per açò que els desmemoriats haurien de fer-se amb una Enciclopedia Alvarez i llegir allò que es deia als anys 40, 50, 60 … fins que els illuminats neofatxas blavers de la transició i la batalla de valència volgueren re-escriure la realitat. Com ara el Bloc que s’ha apuntat el primer para ofrendar glorias ….
Al mateix temps tots ells, Bloc inclós haurien de defensar el TRENCAMENT de la ACADEMIA ESPÑOLA DE LA LLENGUA ja que supose que defensaran que argentí, madrileny, saragossà, mexicà, sevillà o toledà son idiomes INDEPENDENTS sense cap relació amb l’ESPAÑOL……
No estic gens d’acord amb tu quan dius el següent: «Els fonaments de la unitat són la consciència i el mercat: la consciència de tots i cadascun dels parlants que entenen i practiquen aquesta unitat sense fronteres administratives; i el mercat, que ha de fer rendible econòmicament la nostra llengua i, per tant, visible en tots els àmbits de la nostra societat». La consciència és merament subjectiva i depèn del nivell cultural o educatiu de cadascú; així, hi ha andalusos o mexicans que diuen: «Jo no parle espanyol; parle andalús o mexicà» (com hi ha valencians que diuen: «Jo no parle català; parle valencià»). Quant a la unitat del mercat, és conseqüència de la unitat lingüística, no la causa.
La gent és lliure de triar la lleialtat o la traïció. Tu i jo som lleials. Però cal afilar el llapis quan argumentem a favor de la lleialtat. Un excés de fervor o vèrbola pot fer-nos caure en allò que precisament rebutgem: els actes de fe. I per a modificar la consciència esbiaixada de molts dels nostres conciutadans, és més efectiu (ho tinc comprovat) utilitzar la dialèctica que l’arenga ardorosa. En altres paraules: és més efectiva la mà esquerra. Altrament, estarem condemnats a militar en les files de la minoria – conscienciada sí, però minoria-. Tu mateix acceptes que els mètodes dels “neoblavers il•lustrats” fan més mal que l’exabrupte.
es deien Amparos? Des del moment en què Amparo és nom acceptat totes i tots han passat a dir-se’hi.
Aquells que defensen la “unitat de la llengua” amb la boca petita (o xicoteta), l’unic que témen és dir el nom real de l’idioma, és a dir, català. I ho fan així per por o per panxagraïts. Evidentment cal mantenir vives les formes dialectals. Això enriqueix l’idioma, i cal que tinguen també la seva expressió literària, però per eixe motiu no cal fer diferenciacions i donar a un dialecte valor d’idioma, provocant la secessió. Jo consumeïsc literatura i música feta a Catalunya, País Valencià, a les Illes i a Catalunya Nord i entenc tot el que volen transmetre a la perfecció. Si el secessionisme persisteix en aquesta tàctica l’únic que aconseguirà (és el que volen) serà reduïr al màxim les possibilitats de músics. escriptors i d’altres creadors de cultura valencians, així com també de la resta de la nació, fins a esdevenir la folklorització més absoluta i la mort de l’idioma.
Abelard Saragossà, Emili Casanova, Lluís Fornés (exmànec de 3 pams i mig), l’alcalde d’Almussafes… i més i més (no confondre amb Messi). La llista anirà creixent a poc a poc. De totes les contrades i tots a una veu, als teus peus sultana! I encara falten els ‘escriptors’ i els ‘traductors’ (el primer ha estat l’exalcalde d’Antella, sempre tan dropo -o és sompo?-), que ja n’estan tips, que ja era hora que algú parlara clar i… valencià? Entre tots ho desfarem tot. A bones hores, si ho arriba a saber Sentandreu, no cal que munte cap estructura nova: només calia eixir de l’armari i afiliar-se al BLOC. Tota pedra fa paret. Torna la reventaplenaris: abans moros que catalans!