Plagueta de Bord

I no em sap greu ni em fa vergonya. Mumare tal dia com avui del fredíssim gener de 1947 va anar amb l’únic camió del Mas d’en Sales, el llogaret on feia de mestra d’escola rural amb quatre cases perdudes enmig del no-res, fins a l’hospital públic de Castelló de la Plana. Això m’ho va contar la filla del camioner que tenia deu anys i que estopejava a mumare. I a les dues i vint del migdia jo arribava al món sa i estalvi. Gràcies, mare, Paulina Amengual Payeres! M’alegra una cosa de no dir haver nat al País Valencià, ser un català del País Valencià.
Estic contentíssim perquè molta de gent —am¡ga, coneguda, saludada i i col·lega— m’ha fet arribar uns “Molts d’anys i bons”!
No ho puc agrair un per un com voldria, però des d’aquí us dic que a cada “molts d’anys” m’heu donat temps de vida nou, de confiança amb la vida i de civilització de la bona i això en aquests temps de barbàrie no té preu.
GRÀCIES, MOLTES DE GRÀCIES I QUE HO POGUEM CELEBRAR MOLTS D’ANYS EN VIDA I SALUT DE TOTS!