1 de novembre de 2006
Sense categoria
12 comentaris

ABANS DE COLGAR-ME, ARÀLIA (IV)


LA TERRA VERMELLA I EL TEMPS ROIG PINTEN ALHORA DINS LA SOLL ENRUNADA

Post mortem, nihil, ipsaque mors nihil (After death, nothing is, and nothing, death)

Séneca

Arxiu de la natura aquestes despulles del passat

Clariana de mots que s’empenyen per dir no-res

Caminador inútil pel guaret abandonat i tan erm

Que sussuaixí les carícies poden esquarterar-me

Repàs els pigments del mur fet atles de ma vida

Enfony els dits pels cruis que inunden el desfici

Acaron amb impaciència els perfums dels ahirs

I m’ofeg nedador impossible per ones dels solcs

D’una joia extravagant que m’embolica ansiosa

  1. Sovint hom s’oblida que hi ha una Generalitat de dalt i una Generalitat de baix.  I que la primera no lleva la segon i la segon no lleva la primera.

    Quin és més important el primer germà o el darrer germà?

    Discussions esterils, sols resta esperar el respecte pels germans i els seus respectius mots.

    Tot altra cosa són badòmies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!