Nou Cicle, el grup d’opinió al si del PSC (PSC-PSOE) aglutinat al voltant de Raimon Obiols, proposa la creació d’un moviment polític nou -sense que això comporti trencar amb el PSOE- que integri el progressisme catalanista en vistes a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2014.
A diferència de l’experiència del tripartit, aqueix cop pensen en una organització unitària interpartidista oberta a persones i entitats que comparteixin l’ideari progressista hegemònic a Catalunya des de fa quaranta anys. És una proposta temptadora per una Esquerra en ple declivi, (de fet Ridao i Carod ja fa temps que llauren en aquesta direcció), però no ho és per l’independentisme que ha de trobar la manera de bastir una candidatura transversal orientada a afrontar, de manera creïble i eficaç, el conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal espanyol.
Abans, però, hi ha les eleccions a les Corts espanyoles l’any vinent a les quals els socialistes catalans compareixeran disciplinadament dins les candidatures del PSOE com fins ara, malgrat que els amics del Nou Cicle propugnin tenir-hi grup propi. Pels independentistes les eleccions espanyoles del 2012 són una oportunitat per obrir, efectivament, un nou cicle si som capaços d’extreure lliçons dels resultats de les passades municipals i refer l’espai republicà, patriòtic i transversal que Esquerra abandona i les CUP no estan interessades a compartir. Els primers perquè s’estimen més anar de comparses amb el progressisme reformista, i els segons perquè la seva prioritat és la unitat del progressisme radical i anticapitalista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins ara, el Parlament Europeu era una mena de cementiri d’elefants. Ara, però, pot ser l’hi ha sortit competència.
Atentament