Aqueix vespre hem celebrat l’acte central de campanya de la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència a la ciutat de Tarragona.
A l’antiga Audiència, el mateix lloc on l’any 1999 la candidatura d’ERC que encapçalava Xavier Almagro va fer el miting final d’una llarga campanya que va permetre al partit independentista obtenir representació consistorial vint anys després de les primeres eleccions municipals democràtiques. Llavors, com ara, jo tancava la llista i avui així ho he recordat quan he fet ús de la paraula davant les cent-cinquanta persones que assistien a l’acte.
L’Esquerra d’avui ja no representa el mateix projecte que nosaltres defensàvem fa dotze anys, a la pràctica ha esdevingut un partit autonomista que només aspira a fer de crossa del PSC a Tarragona i arreu, ara i en el futur, malgrat els pèssims resultats electorals que aquesta supeditació ha comportat. SI es diferencia d’Esquerra en què aspira a articular un moviment polític i social transversal, allò que abans se’n deia front patriòtic, i en què planteja obertament el conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal establert. Avui, aquestes diferències substancials, les he volgut reiterar davant tothom quatre dies abans de votar.
També he diferenciat SI de la CUP, una candidatura que engloba la independència dins un projecte anticapitalista i internacionalista que no està interessat en prioritzar cap mena d’aliança unitària que prioritzi la independència per davant de l’eix socialisme-capitalisme. Remembrant Lluís Companys, al món hi ha moltes causes nobles dignes de ser defensades però Catalunya sols ens té a nosaltres, m’he atrevit a reiterar.
El gruix de les intervencions han estat les de Noèlia Flores, número dos de la candidatura, que ha fet una magnífica disertació al voltant de les raons que justifiquen la reivindicació independentista. Alfons López Tena, contundent com sempre, Núria Cadenes, tot coratge i intel·ligència i, finalment, el mateix Xavier Almagro, amb un discurs directe, clar i català, sobre els objectius de ciutat que SI aspira a fer realitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, Jaume, que la CUP sigui anticapitalista no és pas dolent. Recorda que tu també has militant a organitzacions independentistes anticapitalistes durant anys…
I d’internacionalistes, que no et sembla bé? És clar, és un terme força confús i de fàcil objecte de demagògia.
Que no tens en compte que cohabites al mateix llit de l’essència “internacionalista” que tant blasmes?
No cal que et diguis noms, oi? Ja t’ho faràs. Tothom va al llit amb qui vol. Però pots acabar amb el llit cagat.
Em sembla que hauries d’oferir altres explicacions (legítimes), perquè aquestes són molt inconsistents.
Vaja, Solidaritat prioritza l’eix social en favor del capitalisme a diferència de la CUP que ho fa en pro d’un model més social i en l’eix nacional en favor de la independència, a l’igual de la CUP.
Doncs bé, que cadascú faci allò què li sembli.
I sobre l’internacionalisme 3/4 del mateix: uns fan suport a la causa sionista i d’altres als palestins, que cadascú en tregui les seves conclusions.
Però ja arribem al nivell de la falàcia quan es parla de la unitat per part de Solidaritat; que un partit creat fa 4 dies imparteixi càtedra sobre la unitat dels independentises (a la CUP que fou creada fa més de 25 anys), i ho faci amb el bagatge de la seva petita història de misèries i traicions, és clarificador sobre el grau de fiabilitat que es mereix aquest partit.
Que no tens en compte que cohabites al mateix llit de l’essència “internacionalista” que tant blasmes?
No cal que et diguis noms, oi? Ja t’ho faràs. Tothom va al llit amb qui vol. Però pots acabar amb el llit cagat.
Ja sé per on vas: internacionalistes de pa sucat amb oli que s’ha incrustat a SI i volen remenar tema.
Jaume, què en dius?
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195740
Em sembla que es refereix a això…