Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de març de 2017
0 comentaris

Declaració de principis del Col·lectiu Maspons i Anglasell

Avui ens hem aplegat a Fondarella, al Pla d’Urgell, un grup dels promotors de l’associació de juristes que durà el nom de l’insigne patrici Francesc Maspons i Anglasell per constituir formalment l’entitat, aprovar els estatuts i aqueixa declaració de principis, i preparar-ne la presentació pública dijous vinent a l’Ateneu Barcelonès en un acte en el qual intervindran Cèlia Argilés, Ferran Armengol, Isidre Llucià i Jaume Renyer:

A iniciativa d’un grup de secretaris, interventors i tresorers d’administració local i obert a tots els juristes que compartim l’anhel de recuperar i divulgar l’esperit del dret públic català i aplicar-lo efectivament en la pràctica jurídica i en l’estudi universitari hem decidit constituir una associació que integri tothom que vulgui participar en aqueixa tasca.

Amb la finalitat d’il·lustrar els propòsits i els continguts del treball col·lectiu que pretenem realitzar hem decidit prendre com a denominació i referència la personalitat i l’obra de Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966), en homenatge a qui fou un dels grans juristes catalans del segle XX.

Francesc Maspons i Anglasell, es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà en Dret Civil a la Universitat de Madrid. La creació de la Mancomunitat de Catalunya permet reprendre el fil de la producció del dret
públic català després de dos segles d’haver estat estroncada, essent el naixement de l’Oficina d’Estudis Jurídics fruit d’un encàrrec d’Enric Prat de la Riba a Francesc Maspons i Anglasell. Això permetrà l’eclosió d’un grapat de
juristes dedicats al món municipal que posteriorment, en el període de la Generalitat republicana, tindran un paper crucial en l’elaboració de la legislació de règim local.

Francesc Maspons mantindrà des de bell antuvi una activa col·laboració amb aqueixos juristes renovadors del dret municipal com va ser la seva primerenca i destacada contribució al Congrés de Govern Local tingut a Barcelona l’any
1909. Fou membre, entre els anys 1926 i 1933, del comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions, vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries, i president de l’Association Internationale pour l’Étude des Droits des Minorités de l’Haia.

Durant l’etapa de la Generalitat republicana fou un actiu divulgador del pensament jurídic autòcton, essent la seva obra «L’esperit del dret públic català (1932) una de les més reeixides. També tingué gran repercussió el Dictamen sobre «La Generalitat de Catalunya i la República espanyola» també publicat l’any 1932.

Passada la guerra del 1936-1939 romangué a Catalunya, si bé sense activitat pública fins que al 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d’Economia, que presidí, i de la Comissió Codificadora del Dret Català. El mateix desconeixement actual de la figura de Maspons i Anglasell és revelador de la devaluació del dret públic català atesa la predominança del dret autonòmic vigent fins ara, que no és altra cosa que una emanació subsidiària del dret espanyol. El dret respon a una mentalitat específica que s’expressa en un sistema propi de valors morals col·lectius, sí Catalunya vol tornar a recuperar plenament la seva personalitat nacional cal actualitzar els principis del dret públic català i fer-los operatius en una societat sobirana, oberta i democràtica com la que hom aspira a bastir en aqueix començament de segle XXI.

L’objectiu del col·lectiu és posar en valor una forma de desenvolupar el dret públic molt diferent de la que hem heretat del model vigent al Regne d’Espanya model tributari del dret administratiu francès—, i fer-lo molt més proper al «rule of law», model anglosaxó similar a l’existent a Catalunya amb anterioritat al Decret de Nova Planta, com posà de manifest Francesc Maspons i Anglasell. Un model amb uns principis essencials, els principis bàsics del dret públic català, que tot i que s’han d’analitzar amb una adequada perspectiva històrica, són plenament vigents. Aquests principis són: llibertat, equitat, limitació i separació de poders, proscripció de l’abús, entre d’altres. Aquest principis han de poder ser incorporats en el disseny d’una nova administració, d’acord amb models que ja s’apliquen en d’altres indrets del món euro-occidental, però adequats i adaptats a la realitat catalana, i en base als principis que avui en dia exigeixen els ciutadans: democràcia, ètica, eficàcia, eficiència, transparència, justícia social.

El Col·lectiu Maspons i Anglasell vol aplegar, doncs els juristes que comparteixin aqueixos valors i vulguin treballar per divulgar-los i aplicar-los al conjunt dels territoris que fins als Decrets de Nova Planta posteriors a la guerra de Successió disposaren d’un dret propi i compartien les arrels comunes del dret català originari.

Post Scriptum, 27 de març del 2017.

Jospe Mnauel Freijo Paz, de l’Associació de Juristes d’Administració Local, va assistir a la presentació del Col·lectiu Maspons i Anglasell i n’ha fet aqueixa crònica al web de la seva entitat:

El passat dia 23 de març varem assistir a la presentació del COL·LECTIU MASPONS I ANGLASELL a la seu de l’Ateneu Barcelonès. La nostra assistència fou fruit de la invitació del president del col·lectiu, el senyor Jaume Renyer Alimbau, a qui agraïm que en la seva intervenció fes esment i agraís la nostra presència. A l’acte hi van concórrer professors universitaris, investigadors i personal de les administracions públiques de diferents llocs del territori.

El col·lectiu neix amb la finalitat de reivindicar el dret públic català i els oradors que el van presentar i gran part dels membres del nou col·lectiu són precisament interventors, secretaris i juristes de l’administració local.

El seu àmbit d’actuació se centra en la memòria històrica, la investigació, l’estudi i la prospecció intel·lectual, la qual cosa fa que ens puguem complementar atès el caràcter merament tècnic de la nostra entitat.

La presentació i introducció de l’acte la va dur a terme CÈLIA ARGILÉS ANDRÉS, que va reivindicar la figura del jurídic Maspons i Anglasell que dóna nom al col·lectiu. La ponent va subratllar el paper de Maspons com a pilar del dret públic català però també del dret català com a dret complet, aspecte més desconegut que el del dret català a l’àmbit civil.

FERRAN ARMENGOL FERRER va insistir en el paper fonamental de Maspons i Anglasell en l’àmbit jurídic i històric català, incloent lectures de fragments de textos originals i una descripció biogràfica del personatge.

ISIDRE LLUCIÀ i SABARICH va aportar com a reflexió la tasca de recuperació del dret català més enllà de la figura de Maspons. Es va remuntar a Francesc Eiximenis (Girona, 1330 – Perpinyà, 1409) i també a la figura de Victor Ferro, de qui va destacar la seva reivindicació del dret públic català “originari”, en considerar-lo un dret més proper a l’anglosaxó i l’escandinau.

El president del col·lectiu, JAUME RENYER ALIMBAU, va dur a terme una defensa del dret propi català des d’una òptica de futur i projecció també, amb un clar posicionament polític cap a un estat propi català. Va plantejar la figura de Maspons com una “visió moderna del dret” especialment en l’àmbit de l’administració local. La seva reivindicació del dret català com a dret propi i amb identitat, malgrat els intents per fer-ho desaparèixer, el porta a connectar amb un estat amb un règim propi, que ha estat en pau durant 1000 anys aplicant un dret molt proper al català: Andorra.

També va informar dels contactes que la nova entitat té amb altres col·lectius afins dels Països Catalans i va tancar la seva intervenció amb l’objectiu que el Col·lectiu Maspons i Anglasell esdevingui la “tercera reinaxença del dret públic català”.

Abans de cloure l’acte, es va presentar el llibre de José Manuel García, objecte de la seva tesi doctoral, sobre la biografia de Maspons i Anglasell i es va anunciar un proper acte, de cara a l’estiu, a Bigues i Riells, població originària de Maspons i seu actual del col·lectiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!