5 pensaments a “WARNER BROS SA

  1. el teu homenatge, saps.
    Era dels nostres: era dels que no parasitam. Perquè l’Ajuntament li va regalar un bonobús estava tot content. I quan passava de gorra a la filmo se sentia com en Henry Miller una vegada que va anar a cobrar un xec al banc i tenia fons: se sentia com un xoriço. I és que als escriptors sempre ens paguen amb xecs falsos, i és clar, quan ens fem vells no tenim jubilació.
    He vist a la web de n’Artigues, MAg teatre UIB, que quan en Brossa va venir a Mallorca l’any 1997 en Blai Bonet va publicar un escrit al diari, fent brometa de Shakespeare. ‘Ésser o tenir?’ Ell havia triat ésser, en Brossa també, en Bauçà també, jo també… És el preu de la llibertat, No val la pena escriure sense córrer cap risc

  2. va haver un temps que si Barcelona haguera estat com l’Atenes ideal que s’explica a la xafarderia filosòfica, haguera estat probable que Joan Brossa fóra el seu “Sòcrates de les Andròmines”: poemes objectes que et feien dir Oh! i Ah!, al remat un efecte estètic prou assumible pels de dalt, en tant que es dissipa aviat i no fa massa mal, però que naix de la línia de les llambordes i del no-res; per això, Brossa ara és un capítol del temari de la catalanitat: una circumferència domesticada i canonitzada de creativitat; cap tribunal li va donar cicuta a aquest Sòcrates de les imatges breus ni Critó va anar a l’alba al presidi per animar-lo a que fugira a l’exili; probablement, cap dramaturg li ha escrit ninguna obra per burlar-se d’ell, com “Els Núvols” ; probablement, la catalanitat és una forma de casolanitat 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *