Darrerament totes les intervencions de l’ex-president estan enfocades a donar per perduda, l’aspiració del catalanisme democràtic que va liderar durant més de dues dècades, d’aconseguir l’encaix de Catalunya dins d’una España plural.
I no serà que no fos avisat durant el seu mandat. Però ja se sap que quan un mana, les coses………
no es veuen igual, que quan un, no mana. També les circumpstàncies han canviat molt, i també és cert que l’España de la transició no és l’España actual. Però el resultat final si que era el previsible, malgrat les circumpstàncies fossin unes altres.
“El problema catalán”, fa massa que dura com per pensar que un canvi de règim polític a España, el sol.lucionaria a satisfacció de tothom. Estem on estem, i Pujol també veu que no hi ha res a fer amb España.
Ara, ja només cal que els que l’han substituit no tardin dues dècades per adonar-se d’aquesta realitat. Apostin decididament pel canvi, i tinguin el coratge d’enfrontar-se a Expaña.
Si el mestre Pujol festeja amb la Independència, el deixeble Mas s’hi hauria de casar. I més, quan la dona actual, España, l’hi administra tots els diners i ha sobre ara l’hi vol fer estalviar el que te i el que no te. Amb la complicitat i suport de la familia catalana de la dona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara cal que voti sí en Pasqual Maragall, a veure si ho aconseguim!