22 d'octubre de 2006
Sense categoria
5 comentaris

APOTEÒSICA IX NIT DE LA POESIA

A LA MATINADA

GRÀCIES A TOTS ELS QUE HAN COL·LABORAT EN L’ÈXIT [èxit vol dir, senzillament, que la poesia ha amarat molts d’indrets de la ciutat i, sobretot, molts d’habitants de la ciutat] DEL VI FESTIVAL DE POESIA DE SANT CUGAT DELS VALLÈS!!!!

Poetes, organitzadors, escoltadors, deïdors, patrocinadors, bibliotecaris, llibreters, galeristes, cafès, mitjans de comunicació, etc. DE BELL NOU GRACIES!

I un MOLTS D’ANYS I BONS PER A LA MEVA SEGONA MARE, MARGALIDA GARAU RIGO SANCHO SANCHO, QUE AQUESTA NIT HA FET VUITANTA-VUIT ANYS!

Visc, vol i dolc la celebració!

LLEGIR ÉS FER POESIA!!!

LLEGIR FA TORNAR GUAPOS!!!

Gràcies Ada Castells!

El VI Festival de Poesia de Sant Cugat convida a escoltar poesia
amb recitals de petit i gran format i una poeta d’honor, que aquest any
és Montserrat Abelló

La poesia surt de casa

Ada Castells

En l’arrencada d’aquest VI Festival de Poesia de Sant Cugat, el seu
director, Biel Mesquida, llençava tres preguntes perilloses a la
concurrència: "I què pinta la poesia en un món que va cap a la
robotització del personal, cap a la castració, l’ablació i la
destrucció del cervell humà? I quin paper fa la poesia en temps
d’ignorància i de desamor? I per a què serveix la poesia en una
societat que adora el vedell d’or i està travessada per correnties
mortíferes?".

Alguna de les possibles respostes la podem trobar aquest vespre a la
IX Nit de poesia, al Teatre-Auditori. Sota la direcció escènica de
Mudit Grau, de la companyia Color Dansa, llegiran els seus versos onze
poetes de diferents generacions i indrets dels països catalans. Les
creacions de Maria Cabrera, Narcís Comadira, Àngels Gregori, Carles Hac
Mor, Dolors Miquel, Núria Martínez Vernis, Susanna Rafart, Perejaume,
Carles Rebassa i Albert Roig acompanyaran els versos de qui aquest any
ha rebut la distinció de poeta d’honor: Montserrat Abelló.

Aquest serà l’acte principal d’un seguit de propostes que, des de
dimecres, estan convidant el públic a sortir al carrer per escoltar
poesia, i qui diu al carrer diu a les quatre llibreries principals de
Sant Cugat, a les galeries d’art, a la Biblioteca del Mil·lenari i als
bars més emblemàtics. Destacats representants de la cultura catalana de
diversos àmbits passaran per aquests indrets per presentar-se com a
lectors de poesia, com els narradors Carme Riera, Josep M. Fonalleras i
Toni Sala, la biòloga Anna Veiga i el pastisser Guim Pros.

Ahir era el torn de l’actuació de Miguel Poveda, que va fer un concert de cante clàssic amb una segona part dedicada a Desglaç,
el seu nou treball en què canta i recita poetes com Sebastià Alzamora,
Joan Margarit, Maria-Mercè Marçal i, per sorpresa, ahir, la poeta
d’honor Montserrat Abelló.

Ja més entrada la nit, al Clàssic Copes es podia veure, o més aviat escoltar, l’espectacle Hi ha un pam de mar al desert…, que combina les músiques de Marc Egea, DJ Atún i Xavi Lozano amb els poemes dits per Francesc Gelonch.

Abans-d’ahir, al Teatre d’Unió ja s’havia pogut fer un tast
d’aquesta combinació tan redundant que és la música amb la poesia. En
aquesta ocasió es barrejaven els versos d’Enric Casasses i la guitarra
de Feliu Gasull en la proposta Així és precaució: Obres!

 
També per als nens
I com calia esperar en una ciutat amb tanta població infantil per
metre quadrat com és Sant Cugat, el festival també reserva algunes
cites per als nens. Avui, a la Llibreria l’Amic Imaginari, Ester Xargay
presenta Nas de mosquit i el grup Tantàgora, davant del monestir, actua amb Un plat ple de poesia està, és
a dir, apropa als nens la veu de Salvat-Papasseit, Pere Quart i Miquel
Desclot. L’altra proposta infantil, l’han protagonitzada Sílvia Servan
i Anna Enrich, que han sortit dels escenaris per fer poesia del carrer
al carrer.

  1. Té mèrit, si totes dues són biològiques. En això també sou privilegiat. No ho comenceu a escampar, perquè les orfanetes i els orfanets us podrien voler treure els ulls.

  2. Sincerament, l’escenari de l’auditori estava més aviat amerat de coreografies i músiques kitsch (estil tenda de souvenirs de les rambles), amb una colla de (bons) poetes per allà perduts, sepultats dins una superestructura-no-sé-com-dir-ne. I és a aquesta a la que va aplaudir la gent. Sigui dit amb tots els respectes, és clar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!