Des de la Plana

Aquesta setmana farà quatre mesos que Espanya no té govern. Bé; en té un en funcions, però que cau a trossos. Literalment. Acorralat per casos de corrupció de tota mena, ara ha hagut de dimitir el ministre d’indústria i energia, JM Soria. El personatge que ha promogut, amb la complicitat de les elèctriques el surrealista impost al sol. I ha dimitit perquè després que l’han enxampat en els papers de Panamà, ha mentit descaradament. Primer, el dilluns, va afirmar que ni ell ni ningú de la seua família havia tingut mai res a veure amb cap empresa off shore. I el dimarts, quan li van ensenyar la seua signatura com a càrrec d’una empresa, ja va dir que ell només hi havia estat quan son pare va deixar d’estar, etc, etc. En altres paraules. Va mentir sense vergonya. I l’han hagut de fer fora perquè el ridícul, dins i fora de l’estat, ja és còsmic. Per la seua part, però, el president en funcions, el mateix que va afirmar una vegada – quan encara se li entenien les coses que deia-  que dimitiria si algú que ell havia nomenat ministre era trobat culpable, segueix amagat. És dels qui creu que dimitir és un personatge grec. I llegendari, no real.

Però és que, en aquests quatre mesos, els incapaços que pretenen formar un nou govern, no han sabut ni tan sols posar-se d’acord en una data per reunir-se. Ara pretendran que hem segut els votants els que ens hem enganyat. I pot ser tindran raó. Qualsevol candidatura en la quan es repetesquen els mateixos noms que ara han demostrat ser uns inútils, no es mereix cap vot. Cap ni un.

I, per si alguna prova faltava per tal que quedés ben clar quina mena de país fallit és Espanya, la única ferramenta que troben tota aquesta colla de sangoneres per retindre Catalunya i els catalans, és un TC que està desproveït de qualsevol mena de prestigi i autoritat dictant sentències absurdes sobre qualsevol cosa que propose el Parlament català. Per exemple, la sentència sobre el decret de pobresa energètica. I ha de vindre el Parlament Europeu a desaconsellar el tall de subministrament energètic a les famílies sense recursos. Amb la qual cosa, queda clar fins a quin punt aquest TC manté encara algun vestigi  d’autoritat.

Per si encara no n’hi hagués prou, els anomenats mitjans de comunicació, que haurien de demanar, investigar, preguntar, exigir i ventilar el que fora, es dediquen a ballar l’aigua a tota la colla de corruptes, lladres (presumptes o confessos), ineptes, pelacanyes i malfeiners de tota mena que composen una bona part d’allò que ara ja ni gosen anomenar “la classe política”. Com a molt, els demanen si prefereixen que la Champions la guanye el Madrid o que la perda el Bayern.

I també, personatges com Mario Conde ingresen a la presó. Ausbanc i Manos Limpias són desmantellades per extorsió. La germana del rei segueix essent jutjada. Com Rita Barberà, i tants i tants càrrecs d’un PP que sembla més una banda que un partit polític. Fins i tot Aznar, l’inventor del “miracle”, ha hagut de pagar una multa milionària a Hisenda.

Mentrestant, el deute ja ni tan sols se sap de quan és; els projectes fallits, des de l’AVE fins a autopistes rescatades, CASTOR, túnels paralitzats, projectes d’armament inútils, comissions a tort i a dret, ineficàcia total de les ambaixades que ja sabem oficialment que tenen comptes B, ni sabem quan ens costaran. A mesura que les noves administracions perifèriques, al País Valencià per exemple, escarben, van trobant factures impagades de tota mena. En poques paraules: sembla que no hi ha un pam de net.

Així que la única opció seriosa que veig, és marxar. Tal i com es veu el panorama, tot s’acabarà ensorrant sense remei. I si encara hi som, ens arrossegarà a l’abisme. Al capdavall, Espanya té un llarg historial de fallides. I, com diuen al meu poble, “a cada bugada perden un llençol”. tant de bo aquesta vegada el llençol siguem nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!