Des de la Plana

El dissabte passat, a Vila-real, es va fer una marxa cívica per a commemorar el 311 aniversari de la crema de la ciutat per les tropes del Conde de las Torres, al servei de Felip de Borbó. Dels fets històrics, ara no en parlarem. Ja ens ho explica Antoni Pitarch al seu bloc. Només indicar que en la crema del poble, van morir 253 vila-realencs. Aproximadament, un deu per cent de la població. El poble de Vila-real fou delmat. Poca broma.

El cas és que aquesta marxa es celebra ininterrompudament, des de fa vint-i-tres anys. Fou una iniciativa de l’associació cultural Socarrats de Vila-real, recolzada de seguida per Acció Cultural del País Valencià. Hi ha hagut molts anys on hi anaven deu persones. Però aquest dissabte, n’érem uns pocs centenars. I hi havia el recolzament de l’Ajuntament. Un signe que els temps estan canviant, al País Valencià. Hi recolzaven l’acte, amb la seua presència, els Miquelets del Regne de València, que ja fa uns anys que hi participen. Però és que, a més a més, aquest era el segon any que hi partipava la Conlloga de Castelló, un grup de muixarangues. I ha segut el primer que hi ha participat la muixaranga de Xàtiva. També hi eren tres regidores de l’ajuntament de l’altra ciutat socarrada. Allà em vaig assabentar que, tots dos ajuntaments han iniciat els tràmits per agermanar les dues ciutats que comparteixen, entre moltes altres coses, el trist privilegi d’haver segut incendiades per les forces borbòniques en la guerra de Successió. Per no parlar d’un personatge, Carles Sarthou, fill de Vila-real i conservador del museu de Xàtiva, que fou qui penjà cap per avall al Borbó. I no només es van cremar cases i propietats; no només es van matar civils desarmats a mata degolla. A més a més, en aquells episodis es van cremar arxius i documents. Es pretenia esborrar al poble esborrant també la seua memòria.

Per això vaig tornar a casa satisfet. Tres-cents anys després d’aquella tragèdia que succeí al meu poble el 12 de gener del 1706, la memòria es manté viva. I es refan els ponts entre les diferents ciutats, entre els diferents pobles. Es reconstrueix el sentiment de poble. Es recupera l’orgull de ser valencians. Nosaltres. Si els valencians hem arribat fins ací, podem anar molt més lluny, encara.

A la imatge, la Conlloga de Castelló i la Muixaranga de Xàtiva pujant conjuntament una filada de pilars al davant de la torre Motxa; la única torre de les murades de Vila-real que ens ha arribat. Just ací, hi ha un petit monument per homenatjar els morts d’aquella data tràgica per a la ciutat. Una data marcada a foc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!