Des de la Plana

Comencem la setmana augmentant el pendent. Si fins ahir mateix es parlava de “diàleg”, avui han començat les detencions d’aquelles persones que van estripar fotografies de Felip VI. No sembla la manera mes senzilla de dialogar, la detenció de tres persones, de moment, de traslladar-les a Madrid i allà fer-les declarar davant l’Audiencia Nacional (antic Tribunal de Órden Público) acusades d’estripar una fotografia. Tot plegat, em sembla molt d’espectacle per molt poca cosa. Perquè em sembla clar que els implicats diran que sí, que les van esgarrar. I, posats a donar raons, sempre podrien adduir que eren unes fotografies mal fetes, i que qui deuria declarar és el fotògraf, o l’impressor, o el mateix fabricant del paper on estaven impreses.

Altra cosa és que, veient que estem només a hores de la declaració de Carme Forcadell, es tracte d’una maniobra desesperada per a tractar de trencar la unitat de la majoria parlamentària de Catalunya. En aquest cas, tampoc sembla que la cosa els vaja massa bé. Diputats de la CUP (càrrecs electes de nivell) que demanen la destitució del conseller d’Interior però que, a més a més, estripen altres fotografies del mateix monarca en la seua compareixença. Tot plegat, semblaria un despropòsit si no fóra que sembla que el tren ja s’ha llençat pendent avall, sense possibilitat d’aturar-se.

Perquè, en un context d’angoixa pressupostària a tots els nivells, amb un atur terrible, amb la guardiola de les pensions gairebé exhaurida, amb el deute públic que ja depassa el 100% del PIB, quan sembla que moltes cancelleries ja s’han declarat perplexes de la incapacitat de diàleg del govern de Madrid, tota aquesta operació bé deu haver costat uns quants milers d’euros. Segurament, els més fanàtics de l’Altiplà aplaudiran la mesura, però estratègicament, sembla més una altra errada que altra cosa. I si, el primer dia de pendent fort les rodes ja grinyolen al límit d’eixir-se’n de la via, el més fàcil és que el tren descarrile aviat. Amb aquesta velocitat i el pendent que sembla que hi ha, no sé jo com arribarem a Cap d’Any.

Justament el mateix dia, sembla que les autopistes que es van fer paral·leles a les autovies que van cap a Madrid, seran rescatades pel mateix estat que persegueix persones que estripen fotografies i no aquells que s’emporten milers de milions sense cap mena de justificació. I és que la realitat és molt tossuda.

Tot plegat, em comença a semblar una escena molt impactant de Tintín en “El temple del Sol”. Aquella del vagó desenganxat d’un tren que puja als Andes i que no té frens.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!