El blog de Jordi Piqué

Au dessus de la melée

1 de març de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Una proposta històrica

Perdoneu la comparació maldestre, excessiva i
llunyana però a mesura que avancen les primàries demòcrates em
convenço, cada cop amb més fermesa, de que aquestes eleccions
s’assemblen, fil per randa i en un sentit conceptual, a les celebrades
a Can Barça ara fa mitja dècada. En realitat, quan el cos electoral ha
assimilat la necessitat d’un canvi des d’un principi, la única decisió
de debó important és definir-se en la pròpia intensitat d’aquesta
renovació. Així va succeir en el cas barcelonista on, la candidatura
encapçalada per en Joan Laporta va triomfar per sobre de la de’n Lluís Bassat,
també renovador però que, paradoxalment (potser degut a errades
pròpies) va ser identificat majoritàriament com un continuista. I
exactament d’aquesta qüestió discuteixen, avui per avui, als Estats
Units. Amb un nombre de delegats adjudicats gairebé idèntic (Clinton 1.148 vs Obama
1.121) i una cursa electoral centrada i concentrada en el personalisme
-donat que no existeixen en els seus programes electorals diferències
significatives-, els dos candidats demòcrates caminen, amb desigual
pas, cap a la convenció nacional que tindrà lloc del 25 al 28 d’agost a
Denver, Colorado.

Essent els perfils prou coneguts s’ha de considerar del primer, Barack Obama,
un candidat negre que no exerceix com a tal, sabedor que constituir-se
com la icona d’una minoria comporta també l’automatisme del clixé. Per
tant, sense negar els seus orígens, el missatge que ofereix al poble
nord-americà és bàsicament el lideratge del canvi, la restitució d’un
país des d’uns principis ètics i morals forts, és a dir, un retorn a la
unitat que ha fonamentat les bases d’aquell país; “I’m asking you to believe: Not just in my ability to bring about real change in Washington… I’m asking you to believe in yours“, encapçala el seu website. “Make history!” és el breu i orientador missatge que la senadora Hillary Clinton
formula al web electoral. No és només un desig d’arribar a la
presidència dels Estats Units sinó de fer-ho en qualitat de dona; la
primera dona presidenta dels USA, fer història!. I és en aquest sentit
que Mrs. Clinton fa jugar la seva condició de dona
com a un afegit més -no l’únic, no el més important, però sí de manera
oberta- a la seva proposta. El missatge de Hillary és
més estàndard, més pla, però també més sòlid: lideratge, gestió
responsabilitzada, preocupació pel medi ambient i ajuda a la classe
mitjana encara que personalment pensi (en això consisteix un blog, oi?)
que l’aprofitament que realitza la candidata de la figura d’un dels
millors presidents de la història dels EEUU, Bill Clinton, és massa evident.

Sigui quin sigui el guanyador final, fins i tot
contemplant la possibilitat -cada cop més realista- d’integrar un
tiquet electoral format pels dos candidats, la proposta que el partit
demòcrata presentarà al país podria canviar la història dels Estats
Units.

[ Publicat a www.jordipique.net el 12 de febrer ]


Links d’interès:


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!