En aquesta Diada de Catalunya, just abans d’anar cap a Barcelona, penso que un compromís molt important que hem de prendre els catalans pel nostre país és que, per més que sentim desafecció de la política, el proper 28 de novembre cal que tots anem a votar per aquella opció que menys ens desagradi, si és que no n’hi ha cap que realment ens agrada.
Entre uns partits que ens presenten programes autonomistes irrealitzables, altres que es dobleguen davant els interessos espanyols, altres que per arribar a la independència farien mil giragonses al voltant d’un mateix punt, i altres que volen declarar la independència tot fent el ridícul a base de fragmentar el vot en múltiples opcions sense cap diferència ideològica a veure si així no n’entra cap al Parlament, és fàcil sentir aquesta gran desafecció. Però la idea de que no anar a votar o votar en blanc pot ser una protesta contra aquest estat de coses no és bona.
No és bona perquè hi ha uns partits enemics que voldrien destrossar Catalunya si guanyessin. Si algú pensa que una majoria del PP amb els C’s com a segon partit al Parlament no seria diferent en res que una majoria de CiU amb PSC com a segon partit, aleshores no cal que vagi a votar. No anar a votar, en el fons, vol dir que tots els partits ens semblen bons, que ens agraden tots igual i per tant deixem que els altres decideixin per nosaltres. No s’hi val a pensar que una majoria del PP no passarà mai: si tots tinguéssim l’actitud de no votar degut a la desafecció, excepte els espanyolistes del PP i C’s, evidentment tot podria passar.
Per això, encara que en aquests moments, de les moltes opcions que tenim pel 28 de novembre, no n’hi ha cap que realment m’agradi, estic segur que aniré a votar, i votaré pel partit que menys em desagradi. Encara em queda temps per pensar-me quin és.
Si els polítics no estimen als seus subdits (http://www.vilaweb.cat/noticia/3774606/allunyen-rafael-casanova.html), per quins set sous els subdits tindríem d’estimar als polítics de torn? No fa falta que posi la por al cos: això ja ho farà el PSC-PSOE, i els diferents mitjans de comunicació.
Aquest apunt el trobaría lògic en el cas que els polítics facin cas (o per lo menys, escoltin) al que li diu la gent del carrer. Pel que es veu, ténen massa por de que la gent decideixi el present i el futur (referendum Diagonal, mani del 10J, consultes populars d’indepèndencia, estracanada de TOTS els parlamentaris davant l’ILP i IP d’independència, cordó “sanitari” a la estatua d’en Casanoves, etc.).
Atentament