Jordi Mayoral

Obres el diari, engegues la tele, mires el mòbil per consultar el Facebook i el Twitter i pertot esclaten nous casos de corrupció. Sí, és un no parar, és un escàndol per fases d’un sistema literalment podrit i que cau a trossos. Primer deien que eren casos aïllats i ara els més creients tenen fe que demà no sortirà a la llum un nou episodi d’aquest llibre dantesc. Certament, és l’esclat de la bombolla, és l’esclat de les trames ordides d’interessos, és l’esclat de la barra de dimensions siderals que ha petat i segueix esquitxant sense parar.

L’esport en general i el futbol en particular també tenen, com qualsevol activitat creada i liderada per l’espècie humana, grans elements de corrupció com els casos de dopatge, les ja famoses compres de partits i les noves informacions de compra de candidatures de grans esdeveniments. Així, l’alteració del fair play pel tot s’hi val sembla –cada vegada més– que ha imperat amb força. És molt probable que els silencis còmplices mantinguts durant massa anys i que el ja s’ho faran acabin tacant injustament innocents, i és que de moment, algun esport com el ciclisme ha quedat estigmatitzat per la gravetat dels casos i la sistemàtica sensació de presa de pèl ha reduït l’interès i la credibilitat dels esportistes de bona fe.

Així, veient aquest panorama desolador, el més pràctic, perquè la feinada a escombrar és immensa, ha de ser mirar com ho té cadascú a casa seva. Doncs bé, els culers tenim almenys tres casos ben complicats…

1) El nom del president Núñez al museu del Barça. El cas de Núñez condemnat per la justícia és complex, perquè va ser ell qui va impulsar el museu del club i té força sentit que l’equipament porti el seu nom, però ara mateix, retre-li un homenatge etern és incoherent. Evidentment, no cal posar més noms de personalitat als equipaments del club per evitar nous casos com l’esmentat i, segurament, el millor que es podria fer seria recuperar el senzill nom de Museu del Barça.

2) La vinculació amb Qatar. L’esclat del Qatargate, la presumpta compra de vots per part de la candidatura de Qatar per organitzar el mundial de futbol de l’any 2022, pot esquitxar el Barça, ja que el seu patrocinador actual és el país qatarià. Lògicament, els valors del més que un club no conflueixen amb aquestes greus sospites i, per ara, segurament la millor opció seria buscar immediatament un pla b de patrocini.

3) La samarreta d’Urdangarin penjada al Palau Blaugrana. Al jugador d’handbol se li va retirar la samarreta, però fins i tot el PP ha tret el nom de Ducs de Palma a un dels principals carrers de Palma, a causa de la gravetat dels casos que s’imputen a Iñaki Urdangarin. El més sensat és treure-li la samarreta avui mateix del Hall of Fame, perquè és humiliant que es continuï exaltant la seva figura.

(Publicat a El 9 Esportiu el 18/2/2013)