Jordi Mayoral

José Mourinho ha marxat a Anglaterra, de nou a entrenar el Chelsea i la marxa del tècnic portuguès del Real Madrid ocasionarà canvis, de ben segur, en el club blanc, ja que després d’un lideratge compulsiu, radical i controvertit caldrà veure com s’organitza de nou l’equip. I no només l’equip, ja que el club sencer girava al voltant de la seva figura, de la seva teatralitat, d’una imatge volgudament exagerada, histriònica i algunes vegades, fins i tot, desafiant. Aquestes seran les quatre claus de l’any després de Mourinho:

1. El reelegit president, Florentino Pérez, no podrà tornar a amagar el cap sota l’ala; almenys no ho podrà fer tant. L’escut Mourinho ja no hi serà i, per tant, els errors que es cometin assenyalaran ràpidament la màxima figura del club que, no ens enganyem, és el president. Així, Florentino Pérez haurà de trobar un entrenador il·lusionant i fer un parell de fitxatges bandera que reanimin una massa social que necessita al·licients per seguir creient en la décima.

2. El nou entrenador és el repte més gran després de la marxa de Mourinho, perquè cal substituir-lo i perquè cal fer-lo oblidar. Un cop liquidat el rigor de Del Bosque, Florentino Pérez ha anat acumulant tècnics i cap s’ha erigit en l’home determinant per fer del Real Madrid el millor equip del món. Ara mateix, com se sap, les opcions més clares són Zidane i Ancelotti, que no tindrien un paper fàcil i que rarament es podran permetre el luxe de no guanyar cap títol la temporada vinent.

3. Els jugadors, més enllà del parell de fitxatges bandera que ha de fer el Real Madrid (Bale i un altre, oi?), Casillas, Ramos i Ronaldo s’hauran de carregar l’equip a l’esquena, treure el millors d’ells mateixos i demostrar i demostrar-se que sense Mourinho tot és possible, que el problema era el tècnic portuguès, que amb menys mà dura les coses poden funcionar, que no cal dividir per tenir motivada la plantilla. El talent hi és i amb alguna incorporació estrella encara es pot fer créixer, però cal valorar també la competència.

4. La competència és un element cabdal, ja que per molt que el Real Madrid aplegui encerts, per molt que Florentino Pérez, el nou tècnic i els jugadors remin plegats, amb convicció i lucidesa, cal tenir molt en compte contra qui t’has de guanyar les garrofes. I al davant, en les competicions estatals, hi ha el Barça de Messi, Iniesta, Xavi i companyia i amb la incorporació de Neymar, amb un Tito Vilanova que es pot consolidar com a entrenador i, en definitiva, amb un equip guanyador i reforçat que és capaç de tot. I no diguem ja la competència europea, a la qual a banda del Barça cal sumar el Bayern de Munic del triplet i Guardiola, el que quedi del Borussia de Dortmund, els equips de la Premier League i un Juventus i un PSG que poden acabar arrelant com a equips potents.

(Publicat a el 9 Esportiu el 10/6/2013)