Així doncs, què us sembla si deixem de banda bizantinismes (del tipus potència/substància) i ens concentrem en establir un diàleg entre la perspectiva oligàrquico-il·lustrada del control polític que defensa Aristòtil i la nostra realitat contemporània? És el model demoliberal de representació (amb tota la seva nissaga de límits al poder popular) una expressió del “programa polític aristotèlic” per reduir la democràcia a un mecanisme d’abast mínim? El mite de lademocràcia directa d’Atenes encara enlluerna als frikis de les ciències socials o, ans al contrari, il·lumina nous camins per recuperar una democràcia radical i transformadora al segle XXI?(Continua)
Dit aixó, aprofito per fer només 3 recomanacions de lectures com matèria primera (opcional) de discussió:
-Estaria bé llegir directament Aristòtil. Hi ha moltes edicions de La Política (jo faig servir l’edició de 2005 de Ed. Istmo). Recomano especialment els llibres 3-5 d’aquesta obra.
-Des de una perspectiva del republicanisme polític recomano el llibre d’Andrés de Francisco Ciudadanía y democracia. Un enfoque republicano (Ed. Los Libros de La Catarata,2007, Madrid). Especialment, el breu capítol 4 “La república de los ricos contra la democracia de los pobres” situa força bé les claus de la visió d’Aristòtil de la democràcia como “degeneració” del bon govern. NOTA: podeu consultar una part en aquest link http://huelgageneral.gratis-foro.es/t1142-ciudadania-y-democracia-capitulo-iv-la-republica-de-los-ricos-contra-la-democracia-de-los-pobres-catarata
-Un clàssic que està molt bé per situar el contexte històric (des del marxisme) és Democracia y lucha de clases en la Antigüedad de l’ Arthur Rosenberg, Ed. El Viejo Topo, 2006, Madrid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!