I com que el cartell és llarg i hi ha espai a la dreta, escriurem un poemet que coneixereu ràpidament. Es tracta de la lletra que va fer l’anarquista Cels Gomis per als Segadors, el 6 de maig de 1900, que l’altre dia l’Emili Samper ens va explicar però no ens va mostrar en la presentació del seu recomanable llibre sobre l’anarquista folklorista Cels Gomis:
Los segadors tal com s’haurien de cantar avui:
Barcelona, ciutat gran
¡qui t’ha vist i qui et veu ara!
Vas cremar dotze convents…
i n’has fet dos-cents quaranta!
¡Bon cop de falç!
los qui encara sigueu hòmens,
¡bon cop de falç!
Abans los teus consellers
al mateix rei feien cara
i avui tots davant d’un bisbe
baixen servils la mangala
¡Bon cop de falç!
etc.
Abans los teus menestrals
los seus béns ne defensaven,
i avui tot s’ho deixen prendre
amb una paciència santa.
¡Bon cop de falç!
etc.
N’està prohibit lo captar
als vells, dones i quitxalla,
mes de monges i de frares,
n’hi ha tot un femer que capten.
¡Bon cop de falç!
etc.
Abans los nostres obrers
cantaven fent barricades
i avui canten a l’església
per fer plaer a les beates.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!