El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
MONTILLA, A LA NORIA. RETRAT D’UN FRACÀS.
Ahir José Montilla va ser entrevistat per Jordi Gonzàlez al programa La Noria, de Tele-5. Molts esperàvem poder comparar la seva intervenció amb la que fa pocs dies va tenir Artur Mas en el mateix programa. Tot i que José Montilla, el President que ens ha engatusat Esquerra aquests darrers quatre anys, va utilitzar la seva llengua materna, l’abisme entre la imatge i el contingut de les intervencions d’ambdós polítics ha tornat a ser estratosfèric. Si alguna persona de bona fé no sabia com interpretar els obstacles que posa el PSC-PSOE per als debats cara a cara televisus entre Artur Mas i José Montilla, després d’ahir crec que les coses han quedat prou clares.
José Montilla va desaprofitar una ocasió de primer ordre per projectar solvència política i convicció en la victòria electoral del PSC-PSOE el 28-N. Ahir a La Noria va fracassar rotundament. Ni lideratge, ni idees noves per sortir de la crisi, ni venda creïble de la seva acció de Govern, ni simpatia, ni telegènia, ni empatia, ni rés de rés. Malgrat que Jordi Gonzàlez i la resta de periodistes presents al plató de Tele-5 van tractar-lo amb pietat i el van portar entre cotons durant l’entrevista -com va reconèixer posteriorment la periodista dretana i espanyolista Isabel Sansebastián-, José Montilla va aconseguir projectar allò que és: una persona grisa, vulgar i sense cap tremp, en uns moments de crisi que és quan la gent més demanda dels seus dirigents públics.
A Montilla només li brillen els ulls quan parla d’Artur Mas. De fet, no parla del líder de CDC i CiU. El critica obssessivament i el desqualifica, en lloc d’explicar les seves receptes per recuperar la confiança de la ciutadania, perduda per una gestió deficient i per una fòrmula de govern, el Tripartit, rebutjada pel 80% dels catalans. Segurament l’episodi viscut poques hores abans, protagonitzat per un Artur Mas que va lluir-se conversant en anglés amb l’actriu Scarlett Johanson, el va afectar en el més profund del seu orgull. Quan un líder de govern posa més èmfasi en la crítica a l’oposició que en reivindicar la seva gestió o en demostrar la bondat de la seva ideologia i de les seves propostes de futur, és que està mort, políticament parlant.
Montilla, ni parlant en castellà, la llengua que millor domina, se’n va sortir. Quan més coneixem el personatge, més irresponsable es torna el capteniment polític del partit que va forçar la seva Presidència. Esquerra ha estat la gran estafa d’aquesta legislatura. Passaran a la història com els col.laboradors necessaris del pitjor dels períodes d’ença la recuperació de la democràcia a Catalunya. I si algú creu exagerada aquesta asseveració, caldrà que esperi a veure els efectes de la gestió del Govern Montilla els propers mesos, més enllà de la seva probable derrota electoral el 28-N i més enllà del primer any del nou Govern. Les dificultats econòmiques i pressupostàries de la Generalitat i dels ens locals catalans, l’any que ve, fregaran la suspensió de pagaments. I aleshores ho recordarem als successors de Montilla i als patriotes d’Esquerra que han estat els que ho han fet possible.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sembla que el PSOE-PSC vol pujar a la ‘feria’ i la ‘rueda’ de la ruleta de la fortuna i la nòria espanyolista, per a jugar a terreny propi i aprofitar el factor camp colonialista com a reclam per aconseguir més vots.