Terra i llibertat

Un fantasma recorre Europa, un altre cop, com si desgraciadament es repetís la història i no haguéssim entès ni après res…..La història es repeteix? Segurament no.., és irrepetible però existeixen paral.lelismes. Sembla que no tinguem referents teòrics, ni prou reflexions que ens facin pensar al respecte, i en canvi tenim, per citar-ne només una, la monumental obra de la filòsofa alemanya Hannah Arendt dedicada als “Orígens del totalitarisme”. Potser caldria repassar-la, per favor senyors/es polítics, per favor responsables dels mitjans de comunicació, per favor persones diverses que teniu un mínim de seny i de capacitat de pensament, llegiu al menys algun capítol d’aquesta obra.

Que els aldarulls de Tottenham i d’altres barris, i d’altres ciutats de la Gran Bretanya només siguin obra de delinqüents, i de nois i alguna noia mal criats i mal educats, recorda molt les paraules de Sarkozy quan cridava, menyspreant els joves francesos revoltats als anomenats “banlieus”, “racaille” (canalla, xusma, populatxo)….; recorda tot plegat quan el 1909 (la Setmana Tràgica) milers de persones s’aixecaren a Barcelona contra el servei militar obligatori i la guerra d’Àfrica, o quan al segle XIX els graciencs (ara barri de Barcelona) s’aixecaren contra les quintes (o sia el servei militar obligatori i la guerra…sempre la guerra)….recorda…., ens recorda..no?

També eren xusma, eren la canalla, en un context de penúria, de manca de perspectives socials, econòmiques, en un context de forta crisi, quan els “stablishments” de cada país malgasten els diners en guerres a l’Afghanistán i a l’Irak (seria el cas de la Gran Bretanya, amb milers de milions de despeses en unes guerres colonials que han perdut i ben perdut¡¡¡), quan es dediquen a rescatar bancs i banquers, i deixen que els especuladors financers facin lliurement la seva, quan desvien diners de les polítiques socials a polítiques de seguretat, quan malversen i malbaraten els serveis públics, a Gran Bretanya, a Catalunya, a França…. llavors la xusma s’exaspera, s’aixeca, destrueix, i evidentment i és clar¡¡¡, en aquest aiguabarreig lladres, delinqüents de tota mena, gent de malviure s’apunta al carro dels aldarulls i els saqueigs, i és clar¡¡, però això ho explica tot?, això és el motiu dels aixecaments i de la ràbia social, és el motiu d’aquesta guerra de classe?

El Sr. Cameron diu que pot treure l’exèrcit al carrer, que vol suprimir la llibertat d’expressió a les xarxes socials, però ja ha tret més de 15 mil agents de policia al carrer…També diu que la culpa la tenen les famílies que no eduquen bé els seus fills, sempre.., això sempre ho fa aquest neolliberalisme canalla, individualitzar les responsabilitats, i és clar que individualment tenim responsabilitats, però qui és responsable del desballestament de l’Estat del Benestar?, recordem potser la Sra. Tatcher, per favor? ja que ella afectada d’alzheïmer segurament no ho farà…; de quina manera va començar a traçar als anys 80 l’estratègia per fer de la Gran Bretanya el polvorí que és avui?, amb milions de persones aturades, sense possibilitat de tenir feina i excloses socialment i econòmica. Ara bé, la Sra. Tatcher és baronesa, aristòcrata, i els que se subleven tan sols són “racaille”…, ara ho entenem tot plegat, doncs…

Per tant, cal reprimir, cal aixafar la llibertat, és l’equilibri entre seguretat i llibertat que es desequilibra en favor de més seguretat, més repressió.., però amb l’objectiu únic de guanyar una nova batalla d’aquesta guerra social i de classe que no es detura; no estem doncs al final de la història i el triomf de la llibertat i la democràcia (com deia aquell expert neolliberal, Fukuyama, intel.lectual en plantilla dels lobys de dretes i neolliberals dels EE.UU), no sembla haver-se fet un bon lloc en aquest món; no brilla el sol de la llibertat i la democràcia arreu, sinó que allò que albirem són les negres i obscures tormentes del totalitarisme que un cop més pot servir a les classes més poderoses per esclafar les reclamacions i justes exigències de les classes populars, sia que aquestes s’expressin violentament o bé ho facin pacíficament. A Barcelona, a Palma de Mallorca.., en tenim exemples concrets, malgrat el tarannà pacífic dels manifestants (ara sembla que ens hem de dir indignats, quan el que som de debò són “classes populars en rebel.lia permanent”) i ocupants de places i espais públics, la repressió i les acusacions de “racaille” han estat la norma; els intents de criminalitzar aquí com a la Gran Bretanya són habituals. A Catalunya en Felip “Fuig” ministre de l’interior i responsable de la policia política catalana, dedica més esforços a perseguir okupes, manifestants contra els desnonaments, i d’altres (diuen ells) antisistemes, que als veritables delinqüents: estafadors diversos, banquers malversadors de fons, responsables de La Caixa que continuament està al capdavant de multitud de negocis de dubtosa transparència i honestedat, màfies que trafiquen amb drogues (Barcelona i València són capitals mundials del narcotràfic i del comerç d’estupefaents..i la veritat no veiem ni detencions, ni operacions de cerca i captura d’aquests delinqüents internacionals…), i amb dones que prostitueixen (tan sols la nostra flamant policia les persegueix a elles)…i en fi.., delinqüents milionaris de la pitjor calanya que són entre nosaltres sense cap problema ni afectació….

La Gran Bretanya viu un nou capítol de la guerra de classes, com ho estem visquent arreu dels Països Catalans.., un nou capítol en el que cal una gran capacitat i intel.ligència per no caure en provocacions; un nou capítol amb nous-vells actors, com l’extrema dreta islamofòbica (el nou antisemitisme del segle XXI, com ho hem expressat en l’entrada d’aquest bloc: “Conreadors/es d’odi a ca nostra”) europea que pressiona els governs de dretes, de centre i de la socialdemocràcia (fracassada) amb els seu discurs i les seves exigències de seguretat i repressió; en aquesta fase ens cal, a les classes populars, saber buscar una aliança àmplia amb altres sectors socials que estan patint la crisi i/o que la patiran, a més de patir les destrosses d’un totalitarisme en construcció..; ens cal una aliança internacional àmplia de moviments socials a nivell de la UE, i del Mediterrani…

Hem de convèncer tothom, la gent de bona voluntat que evidentment i de forma clara n’hi ha arreu i molta, que és un error deixar els “nostres” polítics imposar la seguretat pel damunt de la llibertat, que és una drecera que ens portarà directament a l’infern totalitari, on el pitjor que pot passar ni ens l’imaginem, o potser ja ho hem vist al llarg de dues dècades interminables, els anys 30 i 40 del segle XX?

La incertesa i la desorientació que ara patim no es pot enfrontar amb governs forts, autoritaris i de mà dura, que el que cal és diàleg i concertació, però no a favor dels més rics i dels especuladors financers, sinó a favor de la majoria, de les classes populars, que això és democràcia, i no el 18% dels electors amb els que governa la dreta a Catalunya, per posar un exemple…; cal reflexió, implicació, ganes de fer, idees, innovació, no és tan difícil fer-ho evident i fer-ho realitat, volem una altra política, volem que ens deixin crear, inventar alternatives que afavoreixin la majoria de la població, sinó l’alternativa seran les propostes d’un Sr. Cameron i el seu anàlisi volgudament simplista: són delinqüents, “racaille”……

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!