ES RACÓ D'EN JORDI

En aquest article, publicat al Diari de Balears dia 1 de setembre del 2013,  hi explic com la rabieta venjativa dels radicals espanyols davant el seu fracàs en l’intent de segregació lingüística a les escoles, que ells anomenaven ‘libre elección’, consisteix ara en imposar el ‘trilingüismo’… tan sols allà on el català ha recobrat una certa normalitat d’ús, que és a les escoles.

Heu reparat com ja no parlen de ‘libre elección’? Amb aquesta fórmula, s’hi havien de menjar el món (com en Matas amb la ‘nueva Mallorca’ us en recordau?) i ha acabat com la processó de Maria: en un fracàs monumental. Un ridícul ferest. Els mestres, els alumnes i els pares veieren que, darrere aquell nom positiu, bensonant, no s’hi amagava res més que la segregació lingüística que el neofranquisme projectava. Tres mallorquinets a un racó de la classe estudiant en català i els trenta o quaranta restants en espanyol. Això esperaven. Però el tret els va sortir per la culata i el resultat de la tria va ser just el contrari: la immensa majoria va triar la continuació del consens lingüístic del Decret de Mínims. I, com més vegades feren repetir la prova, més feien el ridícul. Guanyàrem la primera batalla.

Incrèduls davant la caparruda realitat, ara, com a rabieta venjativa contra la lliure elecció, que no acceptaren ni pogueren pair, imposen això del ‘trilingüismo’. Tornam tenir feina: ara toca destapar què s’hi amaga, darrere aquesta altra fórmula que sona moderna, interessant, internacionalista. Basta mirar què han fet amb el trilingüisme allà on n’hi havia, que era a les emissions de cine d’IB3: hi han imposat el monolingüisme en espanyol.

Per al neofranquisme, el ‘bilingüismo’ -o ‘trilingüismo’- ideal és que un mallorquinoparlant estigui coaccionat a passar a l’espanyol cada moment del dia. En canvi ells, monolingües en espanyol, han de poder viure sense necessitat de dir ni bon dia en mallorquí -ni en anglès- les vint-i-quatre hores del dia de cap a cap d’any.

Hem d’anar alerta, però, a combatre la idea que posen de tapadora a les seves vertaderes intencions. El trilingüisme, que imposat venjativament i amb quatre grapades només serveix per a crear problemes allà on no n’hi havia, en canvi, consensuat i ben programat, és bona cosa.

La iniciativa privada turística ha internacionalitzat el nostre mercat i ens ha fet econòmicament independents de l’Estat espanyol. Els nostres hotelers han internacionalitzat les marques ‘Mallorca’ i ‘Balears’. Per tant, no ja el trilingüisme sinó el multilingüisme és vital, qüestió d’Estat, per a l’economia nacional de les Balears. Amb la llengua pròpia, naturalment, com a distintiu i com a idioma comú de cohesió interna. El nostre projecte nacional no s’ha d’assemblar al seu, que aspira a la nostra desaparició lingüística, cultural i política. No. El nostre projecte ha de ser integrador de tots els col·lectius lingüístics que es guanyen el pa en aquesta terra i que no hi facin de colonitzadors. Quin problema hi ha que un alemany d’aquí conservi l’alemany si aprèn el català i vol ser fer part del poble de les Illes Balears? Quin mal hi ha que un marroquí parli i estimi l’àrab si arrela aquí i s’hi integra amb els seus fills? Quin inconvenient hi ha que un argentí o un andalús conservin les modalitats argentines i andaluses del castellà si ho fan compatible amb l’ús del mallorquí o qualsevol altra modalitat balear del català?

Les llengües europees mitjanes, com el danès, l’hongarès, el suec, el català, el txec, l’eslovac, tenen un gran futur com a idiomes que fan marca dins un món massa globalitzat i despersonalitzat. L’anglès té un gran futur com a llengua franca internacional. Les llengües regionals a nivell mundial, com el l’alemany, el rus, el xinès, el portuguès, l’espanyol o el francès, tenen un gran futur com a eines vehiculars d’immensos mercats culturals supranacionals.

Per tot això, no hem de caure en la trampa de combatre el concepte del multilingüisme. Al contrari: llevem-los la careta postissa trilingüista i facem-los mostrar la seva autèntica cara monolingüista espanyola simplement demanant-los: -què esperau? Vénga, vénga! Feis via! Volem trilingüisme! Aviat… i pertot! On és la reposició del trilingüisme al cine d’IB3? Què esperau a fer cursos d’anglès i de català al personal sanitari que atén els pacients? I a obligar el personal que atén el públic en els establiments privats a poder entendre i atendre els clients en espanyol, en anglès i en català? Què esperau a fer anar la Guàrdia Civil a costura perquè ens pugui entendre i atendre en mallorquí quan ens atura a la carretera i perquè hi pugui entendre i atendre en anglès els turistes que menen cotxes de lloguer? Això faria molt de bé a la imatge de les Balears de cara al turisme internacional. Molt professional. On són les quotes mínimes en cada idioma a totes les ràdios i televisions que ementen en territori balear?

Guanyem-los de bell nou la batalla de les idees: si feim això, veurem com, de ‘trilingüismo’, res de res i que només els fa il·lusió ficar-n’hi allà on el català ha recuperat la normalitat d’ús. Allà on es conserva la imposició franquista del monolingüisme espanyol, ja els va bé que continuï tot així com està! Au idò. Fil a l’agulla!

Jordi Caldentey
Mallorca Oriental