Si giram una mica l’ullada cap enrere i miram amb perspectiva l’assalt franquista contra l’escola mallorquina que ara presenciam, podrem començar a entendre moltes de coses.
Comparem què ha passat amb Unió Mallorquina amb els casos de corrupció del PP i del PSOE: la suposada corrupció de determinats dirigents del partit mallorquí ha acabat l’estigmatització de tot el partit, amb la seva dissolució i amb l’expresidenta del partit i del Consell de Mallorca empresonada. En canvi, ni el cas Bárcenas, del PP ni el dels EREs d’Andalusia, del PSOE, per posar dos exemples, fan que cap agent policial ni judicial insinuï que cap partit dels dos siguin ‘organitzaciones delictivas’, com sí que va passar amb Unió Mallorquina. Idò bé: al cap de ben poc d’haver esborrat el partit mallorquí del mapa, i coincidint amb la decisió de CiU de donar per impossible la ‘tercera via’, l’encaix’ català dins Espanya, començaren els retrets i les acusacions de corrupció a n’Artur Mas, a n’Oriol Pujol, a en Jordi Pujoljove i a altres dirigents convergents simultàniament des de la premsa nacionalista espanyola i des dels aparells policials i judicials de l’Estat. Va ser el cop a tot el partit mallorquí un assaig del que espera al partit del Principat? El temps ho dirà.
L’assalt barroer que pateix aquesta legislatura l’escola mallorquina i balear és un altre exemple escandalós. El neofranquisme, gat com anava i com va per la majoria absoluta que va aconseguir per les espectatives de millorar l’economia que va saber vendre, va intentar esbucar l’ús normal del nostre idioma a escola amb l’operació fracassada de la ‘libre elección de lengua’. Més ben dit, amb les operacions fracassades, perquè feren repetir la prova diverses i repetides vegades per l’estupefacció i la incredulitat amb què els radicals espanyols rebien la gerra d’aigua freda dels resultats de la tria, absolutament majoritaris a favor del català. Com a represàlia venjativa, ara intenten imposar contra els mestres, contra els pares i contra els alumnes, un ‘trilingüismo’ sense consens ni preparció prèvia de mestres ni d’alumnes. I debades proven pintar la rabieta venjativa com si fos una mesura contra el ‘fracaso escolar’ quan saben cert, com demostren les dades d’Educació del govern espanyol per comunitats autònomes,que no hi ha la més mínma relació entre l’idioma de les escoles i el fracàs escolar a cada territori. Però insisteixen en la mentida i cerquen imposar una reculada a les aules d’un 66% de l’idioma propi de les Balears, transmès de pares a fills, de padrins a néts durant vuit segles.
Reparau com el partit nacionalista radical espanyol va ben alerta a aplicar el mateix assalt a les escoles de la Península que fan immersió en espanyol. El mateix estudi del Ministeri espanyol d’Educació que demostra que no hi ha cap llengua a cap autonomia que sigui causa d’èxit ni de fracàs escolar (Datos y Cifras del Curso escolar 2012/2013), reconeix Espanya com l’Estat fracassat escolar número u d’Europa. A la immensa majoria d’escoles i instituts de l’Estat, hi practiquen la immersió en espanyol. Per què no aplica el neofranquisme a tota la Península la ‘solució màgica’ contra el fracàs escolar que vol imposar humiliantment a les Balears? Què espera en Wert a dictar un TIL potent a tota Espanya que imposi no només trilingüisme a les autonomies on hi ha el castellà i una altra llengua oficial, sinó que, a més, imposi bilingüisme allà on no hi ha altra llengua més que castellà? Un bon TIL que imposi un 50% d’assignatures en anglès allà on fins ara només hi havia immersió en castellà, és a dir, des d’Oviedo a Múrcia i des dOsca fins a Cadis i les Canàries. I l’assalt fet no tira-tira, sinó de cop. En tres mesos. Sense preparació prèvia de mestres ni d’alumnes. Dit i fet. Per què no ho fan els neofranquistes? Perquè saben que fer experiments polítics de qualsevol manera, com imposaria un país invasor a un país ocupat, és massa perillós i massa delicat per al futur dels alumnes. I això no ho volen a ca seva. Per això utilitzen les Balears per a fer experiments polítics repressors que, si fan mal als alumnes, no passa res: per a ells, les Balears són una taca enmig de mar. Un territori ultramarí amb poc pes demogràfic on un desastre total no és més que un petit incident sense importància dins el total de l’Estat.
Finalment, aquests dies assistim a un altre assaig en aquestes illes-laboratori de proves: en agraïment a la submissió total i absoluta al nacionalisme radical espanyol que practica el governet titella del Consolat de Mar, el govern de l’Estat entaferra una escapçada del 55% en despesa que destina a les Balears: el cop més fort de l’Estat a les Balears en vint anys: Mentre que la mitjana que destina l’Estat per habitant a Espanya és de 252 € per persona, a les Balears, n’hi destina 66 i a Castella-Lleó 547 €, vuit vegades els roïssos que ens arriben aquí! Ens trobam davant una nova prova pilot del que espera al Principat si refreda, si recula i si entra en aventures de ‘tercera via’ com la que predica en Duran i Lleida? Si aquest homenet té cap dubte de com actuarà Espanya si aconsegueix aturar el cop al Principat i actuar-hi així com el cos li demana, que es digni a pegar una ullada al camp de proves balear: veurà el preludi del que espera al Principat si dubta i no fa via a restablir el seu legítim Estat propi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!