I ja és el segon any consecutiu que passa. El Ministeri espanyol d’Educació acaba de publicar les dades i xifres del curs escolar 2013/2014. Com ja va succeir amb les dades referides al curs anterior, aquests números capolen, esmicolen i evidencien la mentida que escampa la minoria ultranacionalista castellana de Mallorca, que vol fer creure que el fracàs escolar a les Balears té relació amb l’ús normal del nostre idioma a escola.
Suposem per una estona tres coses: Una, que la discriminació en beques, en dotacions d’equipaments informàtics, i en alumnes per professor, que patim a les Balears en comparació amb els territoris del centre i del centre i del sud d’Espanya, no tingués cap relació amb el fracàs escolar. Dues, suposem que tampoc no n’hi tengués, de relació, el fet d’haver estat, dels anys del boom del totxo ençà, un dels territoris amb més immigració de tot el món. I tres, suposem, també, que tampoc no tengués res a veure amb l’abandonament dels estudis abans d’hora la relativa facilitat amb què el jovent ha trobat a les Balears feina no qualificada i de curta durada.
Posem per un moment cap supòsit d’aquests tres tingués res a veure amb el fracàs escolar. Suposem que aquest problema només depengués de l’idioma que fan servir a les escoles. Idò bé: provau de consultar la plana web del Ministeri espanyol d’Educació (www.mecd.gob.es ) i entrau, per aquest ordre, a l’apartat ‘Servicios al Ciudadano’, ‘Estadísticas’, ‘Estadísticas de la Educación’ i ‘Datos y Cifras del curso escolar 2013/2014 (septiembre 2013)‘. Hi trobareu un pdf que detalla fil per randa com ha anat el curs passat en el conjunt de l’Estat. Idò bé: cercau la plana 25 i hi trobareu detallat el fracàs escolar per comunitats autònomes.
Hi veureu que Extremadura (que no fa “inmersión” en cap idioma més que en espanyol), amb el seu 32,2% de fracàs escolar ha superat les Balears en relació al mateix dossier del curs anterior -el 2012/2013-, dossier que vaig citar en aquest diari dia 10 de setembre. Ceuta i Melilla, amb el mateix ‘règim’ lingüístic que Extremadura, encara van més amunt, a dalt de tot, amb un 37% de fracàs escolar. A les Balears, n’hi tenim un 30,1% i ens segueixen Andalusia (28,8%), les Canàries (28,3%) i Múrcia (27,7%). Després ve València, que practica la segregació lingüística, amb un 26,9%, empatada amb la ‘immersionista’ en espanyol Castella-La Manxa. Després ve la mitjana espanyola, que és d’un 24,9%.
Just davall la mitjana espanyola hi ve… Catalunya, que tants d’anys fa que practica l’endimoniada ‘immersión’ en català i que, per tant, segons les quimeres dels radicals nacionalistes espanyols, tocaria liderar el rànquing d’autonomies fracassades escolarment. Idò no! La ‘caparruda’ Catalunya, líder de la ‘immersió’ en català, no lidera la llista del fracàs escolar, sinó que es troba… en el lloc que fa 9. Quina llàstima, don José Ramón! Au vénga, vós que sou un geni entès, explicau-nos com pot ser mai, això!
Curiosament, a baix de tot, hi surt el País Basc, amb tan sols un 11,5% de fracàs escolar. En aquesta comunitat, hi ha tres models segregats d’escoles en funció de la llengua: l’11,1% d’alumnes van a escoles que fan immersió en espanyol; el 23,3% d’alumnes van a escoles bilingües en basc i en espanyol i, finalment, el 65% d’alumnes van a escoles que fan immersió en basc.
Per tant: em poden dir els joserramonsbauzans, les anasaguilons, els antonioscamps i la minoria posseïda per l’odi al mallorquí que els va darrere, on dimoni és la relació entre cap idioma, sigui el que sigui, i el fracàs escolar? M’ho volen explicar aquestes llumeneres?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!