ES RACÓ D'EN JORDI

El gran augment de vots amb què va comptar el partit del govern va ser degut a les expectatives que va saber crear de contribuir a superar la crisi amb mesures com abaixar l’IVA turístic en lloc d’apujar-lo -com ha fet-; o defensar el petit i mitjà comerç aturant la proliferació de grans superfícies i no de fomentant-la –com ha fet-; o perquè miràs de plantar cara a Madrid per l’espoli fiscal de 3.500 milions d’euros anuals que patim a les Balears, en lloc d’apujar la benzina fins a fer-la la més cara de l’Estat –com ha fet-; o perquè, ja que el turisme i, per tant, l’aeroport és tan important per a la nostra economia, fes gestions perquè Madrid abaixàs les tasses aeroportuàries en lloc d’apujar-les –com ha fet-.

I què ha fet en lloc de centrar-se en l’economia? Dedicar-se a encalçar a mort la identitat que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers ens hem transmès de generació en generació durant vuit-cents anys. Han convertit les Balears en l’únic territori del món en què la llengua oficial i pròpia no s’exigeix als funcionaris. Han procurat, així, eliminar l’únic avantatge dels balears no renegats i dels immigrants integrats que teníem sobre el darrer acabat de desembarcar que aspiràs a un lloc de feina a l’Administració. La dreta ultranacionalista espanyola a les Balears té un únic objectiu en aquesta legislatura: exterminar l’idioma propi d’aquesta terra quan, per mandat estatutari i constitucional, té l’obligació legal de protegir-lo i de fomentar-lo.

Una vegada arraconat a l’administració i a l’escola, quin altre mal farà l’extrema dreta antimallorquina al nostre idioma, a fi de fer-lo intútil i innecessari? Molt senzill: perseguir-ne la forma estàndard. Qualsevol idioma normal, presenta unes diferències en la parla familiar. Per exemple, en andalús, el plural no es forma afegint una -s al final de les paraules, sinó pronunciant la vocal final oberta; ni usa mai el pronom ‘vosotros’, en lloc del qual sempre usa ‘ustedes’; en argentí, no usen mai el pronom ‘usted’, sinó el ‘vos’. Això en la parla familiar. Ara bé: a les escoles, als mitjans de comunicació, a la parla quotidiana de la gent de carrera, aquestes diferències no hi són i tots els parlants de l’idoma, com els de qualsevol idioma normal, escriuen i, fins i tot, pronuncien un model estàndard, neutre, de la llengua, que fa indestriable si un parlant és d’un territori de l’idioma o d’un altre.

Els espanyols, que fa segles que tenen aquest castellà estàndard escrit i que van ben alerta mai a dibuixar cap mapa de la divisió dialectal del castellà, totd’una que es va instaurar la ràdio, la televisió i el doblatge de cine, procuraren divulgar un castellà oral neutre que fa impossible dir de quin territori és el qui el parla. Si ho reparau, allà on l’Estat espanyol no hi té poder polític, aquest model oral no hi ha arribat. Per això la televisió, la ràdio i el cine a Sudamèrica no parlen en castellà europeu. Tot i així, mai els sentireu qüestionar si l’argentí o l’andalús són o no són castellà.

Paral·lelament, què procura fer contra el català el nacionalisme espanyol? Tot el contrari: els llibres de text de les escoles bé en duen, de mapes de la divisió dialectal del català. L’ultraespanyolisme procur remarcar que una cosa és el ‘catalàn’, i una altra és el ‘valenciano’ o el ‘mallorquín’ o el ‘menorquín’ o l’ibizenco’ o el ‘lapao’. Això explica que ara, els mateixos que no fan servir mai, mai, mai, l’article salat, propi de les Balears i de la Catalunya nord-oriental, senzillament perquè només parlen castellà, els mateixos, ara en cerquen fer bandera a fi de cercar sabotejar el català neutre escrit. ‘Divide et impera’, deien els romans.

Però va bé: la persecució despiatada de la identitat balear ja ha deixondit una gentada a favor de la nostra llengua: el moviment dels indignats per la persecució del mallorquí per part de la ultradreta forastera no s’atura de créixer: una bona part de votants i, fins i tot, militants mallorquins del PP decebuts ja diuen, en veu baixa per ara, que no esperaven tant d’odi. L’any passat veiérem les grans concentracions pel català a Sa Pobla, a Inca, a Manacor i, sobretot, a Palma. Veiérem la penjada massiva de llaços arreu de les escoles, instituts i cases particulars arreu de les Balears, cosa que tant emprenya els franquistes, fins al punt que ara ho volen prohibir. Veiérem la vaga de fam del patriota mallorquí Jaume Bonet, i dels Jubilats per Mallorca.

I avui mateix, gràcies a la persecució fanàtica de don José Ramón contra el mallorquí, emergeix… l’espai nacional de solidaritat! Amb el lema “Tot el país amb la vaga indefinida” hi ha concentracions de solidaritat amb l’escola mallorquina i balear arreu de la Nació: a Girona, a Barcelona, a Tarragona, a Castelló, a Alacant i a València, en una jornada històrica. Qualque cosa molt de fons comença a canviar a les Balears i a tota la Nació. Si som capaços d’estructurar regionalment i nacionalment tot aquest moviment, la feina d’en Bauzá serà impagable per a la nostra reconstrucció nacional.