Ja sabem qui és / són la Crisi subjecte, causants o còmplices.
Ja sabem quines son les causes de la Crisi objecte espanyola.
1ª ) Política administrativa legislativa afavoridora de la Crisi i a l’explotació del propi poble, i contraria a l’Economia i a la Seguretat.
2ª ) La guerra nacional permanent espanyola. El mal d’Espanya.
3ª ) El boom immobiliari, borsari, bancari, financer, concessionari i monopolista d’estat i privatitzacions a la russa,
4ª ) El sistema bancari espanyol desviat de la seva funció d’estalvi i crèdit.- I tothom es veu forçat a ser de Madrid.-
5ª ) El Villarat de Madrid causa i efecte multuplicador de la Crisi.
La Crisi no es cosa del 2007 – 2010. Ara es la parada i descarrilament. Ve de lluny després del 98 es tornà galopant i impulsada, administrada i avantada per la Crisi subjecte.
Què en sabem del efectes ? La formació del Villarat postdemocràtic de Madrid es el primer subjecte, causa i principal efecte de la Crisi.
El Villarat es el Califat de la Villa de Madird, quintaessència del nacionalisme imperial castellà.
No ve pas d’Angel Villar de trista memòria esportiva; el del ko a Cruyff . Ve de la Villa de Madrid. Els ho cal transformar i fotre pels morros: sou una campanya de la guerra nacional del Califat de la Viila de Madrid.
Ja sabem qui és / son la Crisi subjecte, causants o còmplices. I també sabem que no tots son iguals; que hi ha causants necessaris, la dictadura financera anònima i grans promotors i estafadors, i aprofitats, i engrescats, seguidors cobdiciosos o quasi forçats i caiguts en la trampa i embarcats. Aquests darrers ja son víctimes del timo de les estampes.
Ja sabem quines son les causes de la Crisi objecte espanyola.
1ª ) Política administrativa legislativa. ( Hiperadministració. Legislació i administració urbanística causant del boom immobiliari. Funcionarització i estatització de la vida. Monopolisme i favoritisme d’Estat en aeroports, via ferroviària, construcció i conservació de carreteres i autovies, contractació pública d’obres, serveis i concessions. Desregulació i afavoriment del negoci especulador urbanístic i borsari. Concessió exclusiva de canals de televisió a grups amics madrilenys. Culte a l’Estat anònim per sobre de la Democràcia. El Villarat de Madrid. Partits de poder i no partits democràtics d’alternatives i canvis. Domini dels Parlaments i Corts generals pels secretaris generals i dirigents dels partits i en el seu cas pel President del Govern o partits que han pactat la majoria de govern. )
2ª ) La guerra nacional permanent espanyola. El mal d’Espanya. La fa el nacionalisme castellà i nacionalisme d’estat ( dit espanyol ) en tots els ordres de la vida, que a més de fer discriminació nacional, territorial i de serveis, serveix d’ideologia de masses contra les nacionalitats no castellanes i de tàctica electoral per assaltar el poder, i de tapadora per a les pràctiques del monopolisme d’estat madrileny ( el Villarat ). Incompliment de l’art 2 i 3 de la Constitució en matèria de nacionalitats i de llengües. No hi ha llibertat de televisió i ràdio sens fronteres en llengua catalana. També es causa política de la Crisi però per la seva especificitat i extraordinària importància ocupa un lloc destacat entre les causes. Tot a Madrid i guerra entre autonomies ! Mantenir situacions i tractes colonials interiors com a terres i països d’explotació econòmica i fiscal.
3ª ) El boom immobiliari, borsari, bancari, financer, concessionari i monopolista d’estat a la russa, d’Endesa, d’Ibèria, de la Telefònica, especulador, contrari a la Indústria, a l’Economia, la pervivència del règim d’autopistes de peatge en territoris culpats per ser industrials. L’esperit i fonaments de la llei de contractacions de les administracions públiques no es compleix quan totes obres grans les fan les companyies de Madrid. De fet en son els adjudicataris però no les fan pas ells directament; les subcontracten i subcontracten en cadena. Això ensorra l’economia nacional en no poder existir i prosperar l’economia local. Això també es un règim a la russa. Això es sobretot el Villarat madrileny.
4ª ) El sistema bancari espanyol desviat de la seva funció d’estalvi i crèdit.- I tothom es veu forçat a ser de Madrid.- Més que banca i caixa son màquines de la cursa borsària i especulativa i amos i gestors de les empreses industrials i comercials. Haurien de ser banca i caixes i Economia i no accionistes, amos i gestors de les activitats econòmiques, ni jugadors de borsa. La intervenció d’estat a orientat la concentració bancària amb guerra bruta i tot. Així ha passat que el peix petit ( Acciona) es menja el gros, els bancs de Bilbao i de Biscaia. I tot a Madrid llevat excepcions. Les empreses estrangeres han de tenir la seu a Madrid si no velen ser malvistes. Les caixes catalanes han de fer l’ obra social a Madrid per que no s’enfadin. Això és el Villarat.
Aquests quatre àmbits hiperconcentrats que son més que Deu, que son la crisi i estan en Crisi, conformen la Macroeconomia espanyola. Que ho domina, controla i intervé tot. I totes quatre coses son una el Villarat de Madrid.
Què en sabem del efectes ? Tan sols els coneixem o reconeixem en part. Hi haurà més conseqüències que encara no s’han manifestat o no han tocat fondo. Efectes coneguts: Disminució de l’activitat econòmica i comercial a les zones industrials i més actives econòmicament. Com més explotades per la Crisi més. Reducció de la demanda i temps de vaques magres. Tancament de fàbriques. Deslocalitzacions? Fracàs escolar i atur juvenil. Poca preparació industrial dels joves. Aturats en massa. Famílies i generacions hipotecades endeutades esclaves per molts anys per pagar uns habitatges per viure que han de pagar molt més cars del que de veritat valen. Augment de la pobresa. Carestia de la vida, molt desproporcionada pel cost de l’habitatge i de les hipoteques. Por econòmica.
La Crisi no es cosa del 2007 – 2010. Ara es la parada i descarrilament. Ve de lluny després del 98 es tornà galopant i impulsada, administrada i avantada per la Crisi subjecte. La formació del Villarat es el primer i principal efecte de la Crisi.
Ha tingut coses bones la Crisi ? Si. S’han reconstruit, modernitzat i multiplicat pobles viles i ciutats. Gatem més que mai ! Tenim cases fetes per molts anys ! Hem passat de ser una societat industial i agrària a ser un país postindustrial que durant 25 anys ha viscut de renda, de vendre el patrinmoni de les genracions nateriors. ( Cal un debat de l’altra cara de la Crisi )
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!