L’organitzi qui l’organitzi, si no son d’apologia política dels seus o de de continuació de la Guerra, els actes de rememoració i presentació dels assassinats innocents o injustament en el temps dels comités o per la represió dels nacionals al final de la guerra i durant la postguerra, tots son actes del Memorial Democràtic.
Els fills de Salt, Anicet Falgueras i Casellas – frare de les escoles cristianes – mort pels comités de Salt i d’Orriols el 02.09.36; i i Baldomer Margenat i Puigmitjà – marista – pres a la checa de sant Elies ( Barcelona ) i mort al cementiri de Moncada per la Fai, amb 45 membres més d’aquest orde el 08.10.36, han estat declarats martirs de l’Esglési Catòlica perquè van ser assassinats durant la persecució religiosa que es desencadenà aquells mesos pel fet de ser religiosos i cristians. Un postulant d’aquestes causes ha exposat que el procediment dura molts anys, es fan proves i estudi dels fets i circumstàncies i molt rigorosament. Els beats, els posen com a exemple a seguir.
Penso que va ser per aquest criminal i esperpèntic descarrilament revolucionari – tant ben recollit per en Miquel Mir a la novela Entre el Roig i el Negre – que la II República va perdre la Guerra i molt del seu suport social i quasi tota classe d’aliats.
Penso que en la demanda de veritat dels fets, de la recuperació de la memòria històrica i d’integració del Memorial Obert de la Guerra d’Espanya hi han de ser tots els fets i totes les víctimes.
En condol i reconeixement, als actes de la veritat dels familiar de les víctimes d’un costat hi haurien de ser també els familiars i partidaris de les víctimes de l’altre. Això val per a tohom.
De vegades penses, quan serà que els botxins perdonaran les víctimes ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!