JORDI CARRERA for NuCCs

 Per què tenim reis som nació, es vulgui o no. Som Catalunya i som Corona d’Aragó.

Per molts anys  pel vostre sant, historiador Stèfano Maria Cingolani. Vaig llegir el vostre llibre sobre Jaume I i ara cercaré el del rei en Pere, el Gran, rei de Sicília i  creador del gran Santes Creus.

El seu sarcòfag  definitiu tal com volia  va ser una banyera de pòrfir i gual que la dels reis Regoer i Frederic de Sicília a la Catedral de Monreale. També es de profir la pedra de l’altar del temple  basíclica de la Sagrada Família.

Parlant de Per el Gran i dels nostres reis, “Catalunya s’ha allunyat de la seva monarquia i ha construït la identitat en la República” ha dit Cingolani. Hi estic d’acord. En això entronca amb la hsitoriografia de Jaume Vicens i Vives, penso. ( Aquest allunyament del conservadorisme, la història i la tradició, i del Dret es part  de l’unilateralisme de les esquerres catalanes, de ser sempre contra el poder i un resultat de la colonització castellana, històrica, mental i forçosa . )

Pere el Gran  de Barcelona i d’Aragó (1240-1285) fou i és, Comte de Barcelona – rei de Catalunya, Rei d’Aragó i Rei de València, i monarca o emperador de la Corona d’Aragó; i Rei polític de Sicília.

Parlant de Per el Gran i dels nostres reis, “Catalunya s’ha allunyat de la seva monarquia i ha construït la identitat en la República” ha dit Cingolani. Hi estic d’acord.

Pere el Gran  de Barcelona i d’Aragó (1240-1285) fou i és, Comte de Barcelona – rei de Catalunya, Rei d’Aragó i Rei de València, i monarca o emperador de la Corona d’Aragó; i Rei polític de Sicília. Casat amb la princesa Constança de Sicília, després de les Vespres Sicilianes que feren fora la dinastia francesa, acceptà  la Corona de Sicília que li oferí la noblesa, la burgesia i el poble d’aqueix regne. Per aquest motiu el Papa fidel aliat de França el va excomunicar per desobediència al Sant Pare que li manava de no acceptar-lo. Per aquesta raó els seus reialmes esdevenien terra infidel i de conquesta  i  el rei de França li declarà la guerra de conquesta. En son record  els setge, incendi i destrucció i mortandant d’Elna, el setge de Girona i l’episodi de les mosques de Sant Narcís, la retirada del francesos i victòria catalana del Coll de Panissars i la victòria naval de les illes Formigues a la Costa Brava. No el pogueren vèncer. ( La marina catalana.- En aqueixa batalla els estols catalans els comanava l’almirall Roger de Llúria./ Llória / o Lauria. )

L’historiador Stefano Maria Cingolani acaba de publicar Pere el Gran. Vida, actes i paraula (Editorial Base). L’obra es gesta des de l’estudi que va fer de les cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot l’any 2006, i també en la biografia Jaume I. Història i mite d’un rei, editada pel vuitè centenari, i que va arribar a vendre prop de 3.000 exemplars, xifres considerables per a un llibre d’història. Fill de Jaume I, Pere no va ser rei fins als 36 anys, així que va tenir temps d’aprendre i forjar la seva personalitat com a monarca.

El comentarista de l’AVUI recull i comenta frases de l’autor, com ara:

 “Una de les hipòtesis que plantejo és que el rei volia tornar a unificar en un sol estat els territoris autònoms d’Aragó, Catalunya i València, mentre que el seu pare va voler separar-los”.

 “Jaume I té fama per ser fundador de València i Mallorca. Hi ha una idea retòrica dels Països Catalans, quan ell no els va voler fundar i va fer tot el possible per separar-los… La distància entre València, Catalunya i Mallorca, i moltes de les friccions amb Aragó es deuen a Jaume I. Però l’heroi fundador sempre té aquesta aurèola d’importància”.

Segons Cingolani, cada territori de l’antiga Corona d’Aragó s’ha ocupat de la seva porció, de la Crònca i de la Historia – i denuncia l’oblit de la història reial. “Catalunya, sobretot a partir del segle XX, s’ha anat allunyant de la història reial i comtal per centrar la construcció de la memòria de la identitat catalana en la Generalitat i no en els reis. Catalunya s’identifica amb la República i deixa de banda la Corona d’Aragó i la monarquia”, opina.

Aquest volum veu la llum mesos després que comencés l’estudi de les tombes reials de Santes Creus. A banda de la restauració del monument, Cingolani creu que la investigació aportarà molt coneixement sobre la pròpia construcció de les tombes l’any 1304, de les relacions artístiques i culturals de Jaume II amb la resta d’Europa i la importació de models estrangers. “Per primer cop després de molts segles a Catalunya s’aprecia l’art i l’arquitectura com un dels llenguatges del poder”, diu Cingolani, que també troba interessants les dades sobre els rituals funeraris i, per què no, saber del cert de què va morir.

“Catalunya s’ha allunyat de la seva monarquia i ha construït la identitat en la República”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!